Viatjar per feina no té res a veure que viatjar per fer turisme. El viatge per turisme sol ser insuls, formatat, previsible, tot i que això el pot fer plaent. En canvi, viatjar per feina, especialment en una feina com la meva on hi ha molt de contacte humà, el viatge esdevé interessant, enriquidor i, fins i tot, aventurer. Això és cert sobretot quan el viatge no és per raó d'un congrés i, sobretot, quan és en un país molt diferent del teu.

Viatjar per feina al Marroc, especialment en el meu cas, en el que vas a hotels relativament bons, però també a cases de particulars de gent del poble, on treballes amb tècnics i científics locals, però també amb gent d'altres països europeus, on vas a facultats mig destartalades, però també a lluents embaixades, et permet reflexionar sobre mil coses que donem per fetes i no ho són.

Penso en la vida d'aquesta gent i em sembla dura, però en les seves cares hi ha els mateixos estats d'ànim que en les nostres. També, veus que alguns que han pogut anar a Europa, no hi han anat per la família, els amics, però també per la cultura. Viure aquí sembla caòtic, estressant i, de vegades, violent, però és la llar de molta gent que no vol partir-ne. Està molt bé això.

Me'n vaig a dormir ple d'idees, i amb el pijama carregat de l'olor del tabac i de l'haixís que fumava anit el meu hoste. Bona nit.