Estic llegint sobre la teoria de la desintegració positiva de Dabrowski

Estic llegint el llibre "Living with intensity : emotional development of gifted children, adolescents, and adults" de Susan Daniels & Michael Piechowsky. És un llibre sobre la teoria de Dabrowski de la desintegració positiva i també de les sobreexcitabilitats. Aquest llibre m'intriga. Ara estic llegint el segon capítol i em recorda molt llibres sobre el progrés espiritual. És una mena de versió laica de la literatura espiritual i, fins i tot, mística. Dabrowski era polonès i, per tant, devia estar al dia de la visió catòlica del món.

Ho deixo anotat aquí per tal que en quedi constància, per si més endavant vull comentar més la teoria de Dabrowski.

Your rainforest mind, de Paula Prober, un llibre que no val res

Avui he llegit el 25% del llibre "Your Rainforest Mind: A Guide to the Well-Being of Gifted Adults and Youth", de Paula Prober, i n'he fullejat la resta. No val res. És el típic llibre d'autoajuda que es pot resumir en un articlet de bons consells construit amb els resums finals de cada capítol.

El llibre introdueix un nou concepte, perquè si no inventes una nova etiqueta no ets ningú: the rainforest mind, que ve a ser, la ment d'una persona amb altes capacitats, PAS i/o un cert autisme. Una nova etiqueta que afegeix complexitat en un món on ja és difícil classificar a les persones, perquè no hi ha mesures vertaderament objectives.

Jo he arribat a la conclusió de que cal anar molt ne compte amb aquestes diagnosis que van més enllà dels trastorns clàssics que es diagnostiquen quan hi ha vertaders problemes psiquiàtrics. Ja és prou difícil diagnosticar vertaders trastorns que afecten estructuralment la vida de les persones, com per anar afegint capes i capes de noves diagnosis (RFM, PAS, ...).

Tot i això, també és cert que aquestes etiquetes poden servir a moltes persones per anar donant sentit a la seva vida. Per exemple, la Bea Sánchez sol dir que la majoria de persones que s'identifiquen com a PAS acaben amb diagnosis d'autisme. Al final, un és autista si està dues sigmes més enllà de la mitjana de la població en un cert test, les persones PAS són les que estan, per exemple, més enllà d'una sigma. Però d'aquestes persones les úniques que van donant voltes i voltes al tema són les que tenen problemes reals, que són les autistes i necessiten suport. Per això, el PAS acaba essent la porta d'entrada a l'autisme i ajuda a assumir aquesta nova realitat. Jo vaig passar per aquesta fase.

A part d'això el llibre desborda de pseudociència budista-energètica, per dir-ho d'alguna manera, tan comuna a Oregón, on viu l'autora del llibre. Vaig començar el llibre perquè el recomanava la Bea Sánchez i perquè parla de les sobreecitabilitats de Drabowsky (al final només en un parell de paràgrafs, més curt hauria estat anar a la Viquipèdia), un tema que em pica la curiositat, però sobre el qual encara no en sé gens i no tinc clar si és científicament sòlid (segurament no ho és).

Les coses polítiques del país evolucionen en un sentit insospitat, d’un interès creixent. Fins ara semblava que tot el forcejar social es reduïa a una petició de millorament de les coses administratives. I més aviat es torna tot emotiu. És molt possible que alguns mesos enrere la gent s’hagués acontentat amb una reforma administrativa. Ara ens trobem molt més enllà i la velocitat del moviment augmenta a simple vista.

Josep Pla. El Quadern Gris.

Qualsevol diria que Pla parla del Procés.

Feia setmanes que no llegia "The Dawn of Everything" de Graeber i Wengrow. Avui amb gran alegria he vist que a part de repartir estopa contra Pinker també reparteix contra Yuval Harari. Està molt bé. Cal posar aquests pretesos savis del segle XXI al seu lloc de divulgadors esbiaixats.

Un grup de Delta Chat és un molt bon lloc on desar documents privats. Tinc un grup amb la meva dona on hi tenim els DNI, els carnets sanitaris, etc. de tota la família. Així ho tenim sempre a mà. Com que és un grup de Delta Chat tot va xifrat amb OpenPGP i, de fet, les còpies són totes locals. En els servidors no hi ha res perquè només fan de relay. És perfecte.

El canvi climàtic ha fet malbé els estius

Ara volia anar a fer una volta en bici amb els fills, però ho he descartat només sortir per la porta de casa.

Els estius actuals són terribles. A l'hivern, poc anar en bicicleta, fins i tot quan neva. Només m'he de tapar. A l'estiu assolim un límit biològic.

És una llàstima, la veritat.

El Quadern Gris de Josep Pla és una gran lectura per a mals lectors. És literatura dalt nivell, però a petites dosis i sense la necessitat de mantenir al cap una complexa trama o una tupida xarxa de noms. Una delícia a fascicles.

Gregorio Luri comenta els campaments d'estiu

Avui he automatitzat l'aire condicionat de cada (una vella màquina Mitsubishi) mitjançant elements de domòtica de Switchbot. La veritat és que és fàcil de fer anar. Està molt ben pensat.

Aquesta pantalla mostra algunes característiques interessants de la meva extensió de vscode per treballar amb fitxers en format de l'Emacs Howm Mode. Veieu una nota feta en markdown, amb un parell de tasques de diferent tipus ben marcades. També veieu, a la línia dos, un avís sobre els retroenllaços (no n'hi ha) i sobre les 10 notes semànticament més similars. Posant el ratolí a sobre, surt la llista de notes similars i, veureu que ho són realment. Visca els vector embeddings!. A la mà esquerra hi veieu un panell amb les deadlines per avui i les tasques més urgents. Allí també s'hi poden veure les notes en ordre cronològic invers i també les notes contextuals, com les que ja hem comentat. Totes les targetes de la barra lateral es poden arrossegar a qualsevol nota, per crear enllaços, és molt pràctic, i totes les tasques es poden posposar, cancel·lar o marcar com a fetes des de la pròpia nota o des de la barra lateral. La veritat és que és un sistema genia. Molt millor que Obsidian, almenys per a mi. :-)