Emprant la IA, em sento com els ciclistes dopats de l'era de l'EPO. Ara volo per les costes més empinades. Una altra metàfora vàlida seria com el pas de la bici a la moto: ara ja no cal pedalar, perquè ho fa la IA, jo només decideixo on vull anar.

Aquest jove ha agafat un vell pick-up dels anys 80 i l'ha convertit en elèctric (mantenint les marxes!). M'encanta.

Em fa molta gràcia tota aquesta gent que acusa al Papa de ser d'esquerres, quan simplement és catòlic. El Papa aplica una doctrina que no és gens nova: coses tan "noves" i revolucionàries com la paràbola del bon samarità. De fet, les idees d'esquerres neixen d'un marc de pensament cristià. Per tant, és a l'inrevés. Ser conservador és tenir la prioritat pels pobres i també tenir cura de la casa comuna.

Bizum Pay permetrà fer pagaments amb el mòbil a comerços sense enviar les dades a VISA o Mastercard. Està molt bé. Aquesta mena de sobirania és molt important. Quan sigui accessible utilitzaré aquest mètode de pagament per defecte.

Avui segueixo castigat. ;-)

Ha mort un quadrant de la pantalla del Kindle que vaig reparar fa poc. 😓 He decidit comprar un Kobo Clara BW.

Darrerament tinc dificultats per controlar la meva addició als pòdcasts, Youtube i X. Espero nbo acabar com l'home de la il·lustració. 😓

Un telèfon tonto, però no tan tonto

Sunbeam Wireless fa dumb phones bastant intel·ligents. Són clam shells de tota la vida, però amb Waze i e-mail. Són cars però interessants. El problema és que no tenen l'app del banc.

Jo voldria un telèfon estúpid amb Delta Chat, Google Maps (o Waze), CaixaBank, Spotify, una càmera de fotos potable i un assistent per veu com Gemini. Amb això tindria una eina molt útil, però que no seria additiva, com el meu telèfon actual.

El problema és que acabaria fent bots de Delta Chat per interactuar amb els serveis que em causen pujades de dopamina.

Efectes econòmics de la bomba nuclear

Aquí teniu tres paràgrafs (no consecutius) del recent article de The Wall Street Journal que relata el boom econòmic que viu Corea del Nord:

North Korea is the world’s most unlikely growth story. Its economy is flourishing in ways not seen in years, aided by arms sales and troop deployments to Russia, supplies and financing from China, and the ability to flout international sanctions to import more energy, components and materials. Chinese leader Xi Jinping traveled to North Korea this week for his first foreign trip of the year.

South Korean think tank reports, with titles like “Sanctions Don’t Show in Satellite Imagery,” point to evidence that North Korea’s claimed economic progress isn’t mere propaganda. Vessel activity has surged at North Korea’s oil-storage facilities, which are being expanded. Many parking lots are more packed. North Korea now shines roughly three times as bright at night as it did five years ago, according to another report.

Kim’s nuclear program thus far has proven to be a deterrent against military attacks or attempts to forcibly unseat him from power, enabling him to shift his focus to the economy. The economic progress dims hope for a nuclear deal with the U.S., since Washington has often dangled sanctions relief or economic incentives to get Pyongyang to freeze, halt or relinquish its nuclear program.

Un cop tens la bomba, l'Imperi deixa de podrir el país amb intents constants de canvis de règim i demés atacs a la sobirania i tota l'energia es pot enfocar cap al desenvolupament. És trist perquè això solidifica un sistema de control social terrible, el de Corea del Nord, però és un missatge clar per al món: si l'Iran hagués tingut la bomba, no li hauria passat res del que li ha passat recentment. Qui diu l'Iran, diu qualsevol altre país que no segueixi el camí marcat des de Washington.