El temps posa casa cosa al seu lloc

Acaba de aparecer un estudio finlandés que ha remecido varios de los supuestos que se daban por válidos respecto de las reasignaciones médicas de género en adolescentes (menores de 23 años). Entre quienes recibieron intervenciones médicas, la necesidad de atención psiquiátrica aumentó de forma marcada en términos descriptivos, pasando del 9,8 % al 60,7 % en la reasignación feminizante y del 21,6 % al 54,5 % en la masculinización. El estudio abarca el período entre 1996 a 2019. font

Jo tinc el meu agent secretari particular. Però és probable que aviat ja no calgui fer l'enginyeria que he fet jo, perquè els agents comercials seran molt millors i no caldrà configurar-los tant. Claude Duet n'és un exemple.

Potser no hauríem de desar tot el nostre correu al servidor

Una de les característiques que més m'agraden del Delta Chat és que en la seva arquitectura els servidors de correu només fan de "relays", és a dir, distribuieixen missatges, però no els emmagatzemen més del necessari. Als servidors hi ha molt pocs missatges. Això protegeix als usuaris perquè, en el cas d'un atac a un servidor, hi hauria poca informació a aconseguir.

Amb el correu electrònic tradicional fem el contrari, ho deixem tot al servidor per poder-hi accedir fàcilment des de qualsevol màquina. Com ens explica マリウス això no és una bona idea:

For most people an e-mail account amounts to a more thorough dossier than anything an intelligence service could have ever assembled by hand a few decades ago.

Jo que tinc un compte tradicional d'IMAP, la sola defensa que protegeix aquest dossier tan gustós són la contrasenya (la tinc molt bona) i el propi protocol. En temps de LLMs, aquestes defenses són poca cosa, si algú troba una vulnerabilitat a la implementació d'IMAP del meu servidor podrà pescar un munt d'informació. La solució és fer com ho fa el Delta Chat, deixar al correu només l'imprescindible.

Rather than treating the server as the one place where your mail is stored and your laptop as a viewer onto it, you treat your laptop as the place where your mail is stored, and the server as a temporary drop box for incoming and outgoing messages. It’s literally as easy as that, and everyone no matter their technical abilities can implement this change.

Tinc la sensació que el millor seria tenir un servidor de correu local a l'ordinador i moure-hi allí els correus que ja no hagin de ser al servidor al núvol. D'aquesta manera, qualsevol client hi podrà accedir i no et lligues a format de torn que utilitza el client que utilitzes avui, però que potser no voldràs utilitzar demà.

Però l'ideal seria anar deixant el correu tradicional i passar al Delta Chat per a la majoria de comunicacions. Delta Chat gestiona molt bé la comunicació entre clients propis sense haver de desar els missatges al núvol. Però això, en el context actual, és somniar.

Els models de llenguatge clarament són una gran força igualitària en aspectes tècnics. Els models igualen en
el terreny de manera dramàtica. En conseqüència, moltíssima més gent pot accedir a treballar amb tecnologies avançades. Això és bonic i pràctic, però també és molt perillós. La IA no s'escaparà, ni farà un virus; això ho faran persones i la probabilitat de que un malvat en faci mal ús és molt més alta. Aquest és el gran risc i no hi ha manera fàcil de limitar-lo. El geni ja s'ha escapat de l'ampolla.

Redisseny i cerca

Aprofitant que avui estic de vacances, he fet un redisseny del blog. He deixat enrere l'estètica de terminal per passar a un format més net, clar i reposat. És possible que el nou disseny sigui menys original, però és clarament més agradable de llegir.

També he aprofitat per incorporar-hi un cercador estàtic i lleuger amb Pagefind, que permet recuperar notes passades a l'instant, sense dependre de serveis de tercers ni comprometre la privadesa.

Trobo que són bones millores. Espero que us agradin.

Això és nou, Gemini es nega a fer-me un recull de premsa. Google ha decidit que no vol que ens informem directament a Gemini.

With AI writing the code, entrepreneurial thinking is now what counts most for newcomers at Anthropic:

[AI] moves the bar for entry-level jobs away from diligence and craft toward entrepreneurial thinking, product sense, and taste.

Si fins ara el nostre avantatge competitiu era la capacitat tècnica, tenim un problema. Ara la capacitat tècnica (programar, pensar algorismes, etc.) es dóna per descomptada perquè és delegable als sistemes d'IA. Ara, on hem d'execel·lir és a un nivell més amunt a un nivell molt més estratègic i relacional.

Avui la IA m'ha fet un script que converteix PDFs d'articles científics a epub amb resultats molt bons. Per fi puc llegir els papers al Kobo. Intentaré que l'script és vagi generalitzant. Per aquestes coses la IA és fantàstica.

Els models SOTA ja comencen a segar sota els meus peus

Argon, de Google, és un model pràcticament de frontera (SOTA) i la qualitat de la feina que fa representa un salt qualitatiu molt important respecte els models de Google precedents. Opus 5.5, d'Anthropic, també m'ha causat aquesta sensació.

Aquests models m'han salvat ja el cul, si em permeteu l'expressió, dos cops, resolent problemes que feia temps que havia de resoldre però que no podia per manca de temps i coneixements (temes legals i financers de la feina). Les coses avancen quan l'oficina jurídica (que tenim col·lapsada) només ha de validar, enlloc de fer.

Ara estic emprant aquestes eines per suplir el programador, l'assessor jurídic i l'assessor financer que la meva entitat m'hauria de proporcionar però que no em proporciona. Això està molt bé.

Però tot plegat em genera un dubte: un cop hagi substituït l'enginyer, l'advocat, l'economista i el postdoct, no m'acabaré substituint a mi?

Aquesta és la qüestió. Potser d'aquí uns anys estic treballant en alguna altra cosa que no puc ni imaginar. Espero que no sigui de taxista.

SOTA: state of the art