Schopenhauer no coneixia la felicitat

Estic llegint "L'art de ser feliç" de Schopenhauer i em decepciona molt perquè en el fons és estoïcisme sofisticat. La lectura és agradable, però redundant per al que ha llegit sobre estoïcisme i budisme. El pessimisme del text és tan profund que un acaba sentit pena per l'autor. Quina tristor viure la vida pensant que només el dolor és real, enfocant la vida en la gestió dels danys, sense cap mena d'amor, ni trascendència. Al final no és un manual per a la felicitat, entesa com a plenitud, és un manual per a obtenir una vida insípida.