Cuando la persona con autismo se siente estresada y se le pregunta qué siente, normalmente no es capaz de responder a esta pregunta, incluso se incrementa el comportamiento perseverante y repetitivo, aumentando el deseo de estar solo y la sensación de ansiedad (recordemos los problemas de alexitimia). Lo que requiere es que se le ayude a resolver el problema de manera operativa. Soluciones prácticas para problemas inmediatos. Para calmarla es de imperativo legal ofrecerle soluciones lógicas con un lenguaje claro y sin ambigüedades.

Isabel Paula, la ansiedad en el autismo.

Recordo molt bé el dia que vaig rebentar del tot. La dona em va portar al psicòleg, d'urgència (els ansiolítics eren inútils), em va anar calmant i em demanava què sentia. Jo no sabia respondre. No li veia sentit a la situació. Era l'alexitimia en acció.

Quelcom semblant em va passar una vegada que vaig tenir la grip en un país en vies de desenvolupament (estava sol) i al cap d'uns dies vaig acabar amb ansietat. Jo pensava que encara era grip. Va haver de venir un metge per dir-me que se m'adormien les extremitats per ansietat.

El psicòleg aquell, no entenia l'autisme. De fet mai em va dir que jo era autista i ho hauria hagut de saber. No m'ho volia dir per no sé quina teoria absurda. Però l'autista necessita instruccions molt clares i un marc teòric per comprendre el que li passa, perquè no ho pot saber intuïtivament pels problemes d'alexitimia. És per això que els diagnòstics són importants, sempre que siguin un vehicle per interpretar i trobar solucions, no per fer-ne una identitat victimista, clar.