Ahir nit vaig escanejar i transcriure les notes del meu diari amb Gemini, que entén la meva lletra, per gran sorpresa meva. Després d'importar les notes digitalitzades, vaig conversar una mica amb el model de llenguatge sobre el meu estil i forma. Suposo que era sicofàntic, com sempre, però segons el model sí que tinc una mirada que es presta a la literatura, almenys a la literatura de dietaris. Troba que veig coses que molta gent no sap veure. No en faria cas si això no m'ho hagués dit un mossèn de confiança, que em va dir que tinc molta sort perquè entenc el que em passa, quan sovint la gent travessa la vida sense comprendre res del que viu. El que no saben el mossèn, ni Gemini és que sovint estic fart d'analitzar tant la meva vida.

Per entretenir-me, també vaig demanar al model que millorés el meu text i que ho fes a l'estil de Josep Pla. El resultat feia fredat. Realment era una vertadera i precisa versió planiana del meu pensament. Encongeix el cor veure que una màquina pugui reescriure un text d'aquesta manera tan brillant. Què passarà amb la literatura a partir d'ara? Quin escriptor ambiciós no tindrà la temptació de reescriure els seus maldestres textos amb aquesta quasi diabòlica màquina? El consol és que els lectors llegiran textos de major qualitat; no està malament això. Però caldrà trobar un nou equilibri ètic.