Ha estat molt eficaç bloquejar les apps que en distreuen al mòbil: no he de tornar mai enrere. Sort que la meva dona en té la clau. Sigui com sigui crec que em pot fer molt de bé escriure en paper. El que em dona confiança és que jo ja he escrit molt en paper aquests darrers anys, especialment durant els quatre mesos de baixa. La cosa va decaure quan vaig tornar a la feina. En part pel poc pràctic que és escriure en una llibreta de mida A4, i també perquè la meva ment autista, que ho vol tenir tot controlat, indexat i organitzat, no podia acceptar el fet que les notes manuscrites no tinguin la segona vida que tenen les notes digitals, especialment en l'era dels models de llenguatge que poden extreure'n molta informació. Però això ha quedat resolt en el moment que puc utilitzar Gemini per transcriure-les quasi perfectament. Així tinc el millor dels dos mons i realment això em motiva — participar en l'analògic del món a través del litúrgic procés d'impregnar les fibres de cel·lulosa amb tinta blava. D'aquí un mes avaluarem com ha anat l'experiment. També, potser això m'anima a reprendre la lectura dels quaderns de Pla que tant em van acompanyar durant la meva baixa. Al cap i a la fi, aquesta és la lluita de sempre, la lluita contra la banal distracció basada en xocs de dopamina que ens ofereix el món digital. Però aquesta lluita es pot guanyar, i es pot guanyar gràcies a la mateixa tecnologia que utilitzen les grans empreses digitals per engolir les nostres ànimes i convertir-les en quelcom que, en darrer terme, els serveix per omplir els seus insaciables cofres.