Instagram no és per a autistes

Feia temps que no veia vídeos de na Bea Sánchez. El d'avui era sobre Instagram. La seva tesi és que Instagram és probablement la pitjor xarxa social per a autistes. Segurament tingui raó. Malgrat tot el seu argumentari no encaixi perfectament amb mi, m'he sentit molt identificat amb moltes de les coses que ella diu.

Per exemple, ella comenta que als autistes ens agrada molt més comunicar-nos per escrit que en la vida real, sobretot quan és en ambients on hi ha molta gent i que no estan clarament estructurats. Això és cert en el meu cas. He fet bona part de la meva socialització per internet, especialment a partir de l'any 1997 o 1998, just abans d'anar a Barcelona.

Però ella també comenta que no ens van bé totes les formes de comunicació digital, preferim les que no es veuen afectades per la nostra lenta capacitat de processament i les nostres funcions executives limitades. Per exemple, en el meu cas, sempre he preferit comunicar-me via blog i via correu electrònic (per aquest ordre) i mai m'he sentit molt a gust als xats, siguin IRC o Discord, excepte si són amb molt bons amics amb qui m'entenc bé. Els xats sempre m'han semblat propensos a la mala interpretació, i a més, no estan gens estructurats. Els autistes preferim l'estructura i la planificació a la improvisació.

També he trobat interessant que trobi que els autistes preferim els ordinadors als mòbils. Això és del tot cert. Als ordinadors podem adaptar totes les coses al nostre gust, podem configurar tots els detalls, en canvi els mòbils són molt menys interessants. Fixeu-vos que un mòbil es presta més a xatejar que a escriure articles de blog. Això també encaixa amb la meva experiència.

Finalment, ha comentat que els autistes ens sentim molt a gust a YouTube. Jo crec que és perquè Youtube es presta molt més a l'aprofundiment dels temes que tant ens interessen. Allà és fàcil trobar-hi vídeos llargs que desgranen tots els ets i uts de qualsevol qüestió. Instagram, en canvi, fomenta els vídeos curts, més superficials i molt més encarats a temes que preocupen més a la població neurotípica que a l'autista, com ara les modes, etc.

Va ser la Bea Sánchez la que em va fer descubrir el meu autisme, després confirmat per dos metges i dos psicòlegs (que no es coneixen entre ells), i a cada vídeo que fa es confirma clarament que soc un membre del club, si és que a algú li quedava cap mena de dubte.