L'ordre natural i el destí compartit de la Creació

Ahir vaig estar llegint Laudate Deum, mentre viatjava en tren. És un text sobre el canvi climàtic, molt ben escrit, que fa clara i entenedora la sovint àrida prosa dels informes de l'IPCC. Això està molt bé.

El que m'ha fet obrir la llibreta per escriure aquesta nota és el punt 15, que fa una afirmació molt dubtosa. Trobo que és una llàstima que hi hagi errors així en un text tan ben escrit.

L'error en qüestió és la frase "las demás criaturas de este mundo han dejado de ser compañeros de camino para convertirse en nuestras víctimas"!

Pot ser que m'estigui centrant en un detall irrellevant, però és ben conegut que l'expansió de l'homo sapiens als nous continents (Amèrica i Austràlia) va suposar una extinció en massa dels grans mamífers, que en no coevolucionar amb l'home, no li tenien por i, per tant, es deixaven caçar de la manera més estúpida.

Això ens porta al pecat original, del qual no ens en podem desempallegar. L'home, des del principi de la seva expansió global és un factor de desestabilització d'ecosistemes.

Caldrà doncs reflexionar sobre això sense romantitzar l'era preindustrial. No podem enganyar-nos en relació al nostre lloc en l'ordre natural.

I tampoc podem oblidar que el que veié Déu després de la Creació és que el que havia creat era bo.

Però el primer capítol té frases molt boniques, com la del final del capítol 1. En el punt 19, el papa diu: "todo está conectado" i "nadie se salva solo".

Mai he reflexionat sobre els aspectes individuals i col·lectius de la salvació. En un primer moment, en llegir la frase, he pensat que la salvació és quelcom individual, al cap i a la fi, al final dels temps tots serem jutjats, un a un. Déu decidirà qui va a la pila del blat i qui va a la del jull.

Però també és cert que a l'Antic Testament s'hi troben càstigs col·lectius, com la destrucció de la torre de Babel o el Diluvi. També els egipcis són castigats tots junts, malgrat la decisió de no alliberar els hebreus era del faraó.

Sovint també, Déu es plany del poble d'Israel en el seu conjunt.

És evident que tenim una gran responsabilitat individual en la nostra salvació, entenc que aquest és l'aspecte principal, però no és menys cert que un poble es pot fer castigar col·lectivament, com Sodoma i Gomorra, quan tots junts decideixen abandonar la idea de fer la voluntat de Déu. En això del clima, l'acció només pot ser col·lectiva.

Déu ens va fer lliures, ara tenim una bona oportunitat per demostrar, col·lectivament, que volem triar respectar la seva Creació.