LoRa i xarxes ciutadanes: comunicació lliure més enllà del mòbil

Ahir vaig estar llegint sobre LoRa, una tecnologia realment interessant que permet comunicacions de dades a llarga distància amb un consum d'energia mínim. Actualment, hi ha diverses xarxes basades en aquest protocol. Una de les més conegudes és Meshtastic, que permet enviar missatges de text entre usuaris. Podríem dir que és una mena de walkie-talkie de text i xifrat, que permet tant missatges privats com de grup.

L'ús més comú de Meshtastic és en activitats a l'aire lliure, com anar d'excursió, per mantenir el contacte amb els companys en zones on no hi ha cobertura de telefonia mòbil. La comunicació, com en un walkie convencional, arriba a distàncies considerables, tot i que requereix visibilitat directa. Per compensar aquesta limitació, al tractar-se d'una xarxa de malla (mesh), els missatges poden saltar de dispositiu a dispositiu fins a arribar al seu destí. Tot i que funciona molt bé per a grups petits, el sistema tendeix a fallar en xarxes amb una gran densitat de nodes, com ara en un poble gran o una ciutat.

Aquí és on entra en joc Meshcore, que utilitza la mateixa tecnologia física que Meshtastic però amb un algoritme de xarxa diferent. En aquest cas, la jerarquia es divideix entre dispositius d'usuari (que només envien o reben) i repetidors dedicats (que gestionen el trànsit). Aquesta estructura aguanta molt millor les xarxes amb molts usuaris i permet cobrir ciutats completes o àrees geogràfiques extenses. A Espanya, per exemple, ja existeix una xarxa activa a les Alpujarras i diversos nodes a les grans capitals, tot i que en països com el Regne Unit o Portugal la cobertura està molt més estesa.

Aquesta tecnologia és extremadament valuosa perquè permet comunicacions de text resilients sense dependre d'intermediaris ni de grans infraestructures. Qualsevol ciutadà pot instal·lar un repetidor. És una solució ideal per a pobles de muntanya: els ajuntaments podrien col·locar repetidors en punts estratègics per oferir un servei de missatgeria bàsic a zones aïllades. També té un gran potencial en zones costaneres, facilitant la comunicació entre mariners (instal·lant repetidors en fars o pics propers) i les seves famílies a terra ferma. Finalment, pot ser una xarxa de comunicacions de backup per situacions catastròfiques (els repetidors poden funcionar amb plaques solars).

L'únic inconvenient actual és que els telèfons mòbils no incorporen xips LoRa de sèrie i les antenes necessàries són més grans que les integrades als telèfons actuals. Mentre grans corporacions com Google, Apple o Samsung aposten per les comunicacions via satèl·lit (habitualment sota subscripció), LoRa ofereix una alternativa comunitària. Per utilitzar-la, cal un aparell dedicat o un dispositiu pont que es connecti al mòbil via Bluetooth. També existeixen adaptadors (dongles) per a ordinadors.

En tot cas, disposar de xarxes ciutadanes denses basades en LoRa és una assegurança de connectivitat que val la pena explorar; mai se sap quan pot ser necessària una via de comunicació totalment independent.