La causa de l'ansietat és interna o externa?
The main point I am making here is that it is the environment that is the biggest influencer over your anxiety – not you. There may be things that you as an individual might be able to do to impact on your anxiety – but most of the time your anxiety will stem from the environment, not from within yourself, so the focus should be on changing whatever the cause is within the environment, rather than the focus purely being on you.
This book is not intended, therefore, to be a self-help manual for you – that would be beyond patronizing at best. It does, however, seek to identify what might potentially be causing your anxiety in order for something to be done about it.
Luke Beardon. Avoiding anxiety in autistic adults.
Té raó? En part sí, en part no.
És evident que hi ha tota una tendència, molt capitalista, de fer creure a la gent que l'ansietat és culpa seva, que no fan prou meditació, que no són prou despresos de les coses del món, i que han de fer més cursos i retirs de meditació. Culpar a l'ansiós de la seva ansietat és massa fàcil i només beneficia als emprenedors de l'autoajuda.
No obstant això, la teràpia funciona, la pregària funciona, escriure diaris funciona. Canviar d'actitud i la mirada envers el món funciona. Els constructivistes tenen part de raó. La conversió és quelcom veritable. Capgirar la nostra mirada envers el món, en altres paraules, canviar les ulleres, fa veure la mateixa realitat d'una altra manera, i aquesta altra manera pot ser més tranquil·la, més pacificadora. Quan aprenc que no he de canviar als altres i que he de confiar en ells malgrat no entengui la seva manera de fer, patiré menys ansietat. Recordo quan vaig aprendre a identificar la veu de l'ansietat, com la veu del dimoniet de Tom i Jerry. No se l'ha d'escoltar. Arribar a aquesta conclusió va suposar un progrés, no definitiu, però progrés.
Però també és cert que quan escric un diari, quan prego i medito, em puc adonar que puc i he de canviar coses de l'entorn. Puc decidir demanar un descens a la feina (pot ser tan alliberador!), puc decidir deixar una obligació (aquell voluntariat que em semblava tan important), o puc vendre el cotxe que tant mal fa a les meves finances, puc apropar-me als amics que em donen pau. Hi ha moltes coses de l'entorn que podem canviar, encara que ens sembli impossible quan som al pou.
En resum, quan lluitem contra l'ansietat hi ha una part d'acceptació de la nostra manera de ser (causes genètiques) i del nostre passat, una part de conversió (de canviar el nostre relat interior sobre el món) i de canvis en l'entorn (canvis de feina, d'amistats, de costums, etc.). No hi ha solucions màgiques, l'ansietat es gestiona (dubto que es superi de tot, almenys en persones més tendents a l'ansietat com som els autistes) amb moltes mesures, internes i externes, petits passos que, un rere l'altre, ens fan avançar en el camí del maneig de l'ansietat.
