Per a què?

Cada cert temps penso que he de deixar Twitter, el deixo i acabo tornant-hi. Hi vaig per buscar informació recent sobre temes que em preocupen i sentir-me connectat, però l'abandono quan veig que a Twitter ja no hi ha res personal, tot hi està molt estudiat, preparat, influenciat per una agenda, sigui personal o política. L'espontaneïtat ha desaparegut. És trist.

El problema és que Twitter és fàcil. És molt fàcil. El difícil és seure i llegir llibres i revistes de qualitat. I és difícil per a tothom. Quan veig el Taleb perdent temps a Twitter penso que estem perduts. L'home que escriu sobre el senyal i el soroll millor que ningú!

Amb la vida que portem avui en dia és difícil trobar el moment per seure i llegir tranquil, pensar i escriure. El temps i l'energia van escassos, Twitter, en canvi, és directe i et premia ràpidament. En el fons, és com la pornografia. Utilitzen els mateixos mecanismes per enganxar-t'hi.

Cada dia llegeixo quelcom de valor. Per a això vaig comprar un lector de llibres electrònics i per aquesta raó no utilitzo mai per res del món (tinc tos) biblioteques digitals pirates. Però m'adono que començo molts llibres, però n'acabo pocs. Sovint perdo l'interès pel camí. Per a què llegir un llibre sobre historia antiga, una novel·la de ciència ficció o un assaig sobre autisme?

La veritat és que estic una mica perdut. Per a què llegim? Per aprendre, per ser millors persones, per entretenir-nos, per poder aparentar coneixement? Aquesta és una qüestió que val la pena pensar bé i jo no l'estic pensant bé. Entre d'altres coses perquè el dia a dia se'm menja. Llavors, m'estiro el vespre, obro el lector i trio alguna cosa interessant per llegir. Però amb quin criteri? De vegades llegeixo un assaig i em demano la utilitat de fer-ho, més enllà de preparar la ment per dormir.

Estic en una fase de la vida una mica pessimista. De què serveix el blog que no llegeix quasi ningú? No tinc cap ganes de fer marketing i SEO. Quin valor té el que opino o penso en un món de 8•10⁹ persones? Per a què llegir sobre això o allò? La gran majoria del que llegim és, en el fons, entreteniment sofisticat per tapar la realitat de la nostra vida professional: som peces en un engranatge que ens supera.

El cristianisme ens apunta una resposta: ets al món però no ets del món. Ets de viatge per aquí i només t'emportaràs l'amor que hagis donat i hagis rebut. Suposo que la resposta al tot plegat es troba aquí. En l'amor.

p.s. Estic sortint d'una grip i he tingut temps de pensar estirat al llit, una mica deprimit.