Una altra cosa que m'ha sorprès de Substack és que tots els articles em sortien en català. D'alguna manera els seus dissenyadors han decidit que el multilingüísme ja no val res i que no m'esforci a llegir en anglès. Quina tristor. A veure, m'encanta poder llegir articles i notes que abans no podia llegir, però no cal amagar els articles originals. Twitter (X) fa molt bé això ara, donant la possibilitat d'oferir-te una traducció sense amagar el fet que l'article està escrit en un altre idioma. Encara millor ho fa Textlog, que publica les notes amb la traducció automàtica davall (així no s'amaga el fet multilingüe). En tot cas, és impressionant com les barreres lingüístiques han col·lapsat de cop. Individualment és pràctic, però col·lectivament no és una bona cosa. Zamenhof ho va entendre a l'inrevés, el que salvarà el món no és un idioma comú, el que salva el món de la destrucció és la fragmentació: només cal llegir la història bíblica de la Torre de Babel.

He estat remenant substack. No m'agrada la idea de Substrack (un altre sistema de publicació centralitzat), però tot i així l'he estat remenant. He acabat amb el cap com un bombo remenant el catàleg. Com hi ha mercat per tantes newsletters? Jo ja no puc seguir el món, hi ha tanta informació, tot va tan ràpid. Crec que ara hem de funcionar a l'inrevés: quan tenim un problema hem d'anar a buscar la informació per resoldre el problema. Però és impossible estar al dia de cap tema ja.

A la nota anterior hi he escrit que és paradoxal que el Vaticà sigui més raonable que la Vall del Silici en el tema de la consciència dels models. En el fons no hi ha cap paradoxa. En un costat hi tenim techno bros milionaris psicòtics i a l'altra dos mil anys de pensament sobre la naturalesa humana.

El Vaticà compensa el pensament màgic dels enginyers dels models de llenguatge

Doncs sí, resulta que a Anthropic estan convençuts de que el seu model matemàtic té consciència.

Religious Scholars Met With Anthropic. What They Heard Stunned Them.

Privately, once the Anthropic delegation arrived at the Vatican, Mr. Olah and his team lobbied the pope’s advisers to take the prospect of A.I. model consciousness seriously, according to two participants of the conversations.

Això em confirma el necessària que era l'encíclica Magnifica Humanitas. El més paradoxal de tot plegat és que el Vaticà té una postura més científica i raonable que els enginyers que han desenvolupat els models de llenguatge, que sembla que tenen un pensament màgic en relació a les seves creacions.

En Manel ens parla de l'estratègia del Overshoot, peak and decline per fer front al canvi climàtic. La veritat dia dita: no hi ha estratègia. Si l'economia ens porta a renovables i reduccions d'emissions, passarà perquè l'avarícia i la geopolítica ens hi han portat, no perquè sigui una estratègia verda volguda. No hi ha estratègia pensada per a la reducció de les emissions, només grans pressions geopolítiques i avarícia. La transició es farà per guanyar independència estratègica, tal com fa la Xina, no per protegir el planeta Terra.

Les tecnologies de la informació han fet mols milionaris perquè han permès vendre infinitat de vegades un programa fet un sol cop. Aquest és el secret el de l'abundància en el món digital. Però aquest no és el negoci dels laboratoris de LLMs, ells venen temps de càlcul, és a dir, accés a xips i a electricitat. Aquest és un negoci molt diferent. No tenen manera de recuperar la inversió feta en l'entrenament dels models.

Ja no rebreu notificacions cada cop que editi una nota. S'han acabat les notificacions duplicades.

Com a resultat de la nota anterior, he comprat el llibre "Lectura, Los Libros Y Otros Ensayos" de Schopenhauer. A veure si m'il·lumina. ;-)

Per a què?

Cada cert temps penso que he de deixar Twitter, el deixo i acabo tornant-hi. Hi vaig per buscar informació recent sobre temes que em preocupen i sentir-me connectat, però l'abandono quan veig que a Twitter ja no hi ha res personal, tot hi està molt estudiat, preparat, influenciat per una agenda, sigui personal o política. L'espontaneïtat ha desaparegut. És trist.

El problema és que Twitter és fàcil. És molt fàcil. El difícil és seure i llegir llibres i revistes de qualitat. I és difícil per a tothom. Quan veig el Taleb perdent temps a Twitter penso que estem perduts. L'home que escriu sobre el senyal i el soroll millor que ningú!

Amb la vida que portem avui en dia és difícil trobar el moment per seure i llegir tranquil, pensar i escriure. El temps i l'energia van escassos, Twitter, en canvi, és directe i et premia ràpidament. En el fons, és com la pornografia. Utilitzen els mateixos mecanismes per enganxar-t'hi.

Cada dia llegeixo quelcom de valor. Per a això vaig comprar un lector de llibres electrònics i per aquesta raó no utilitzo mai per res del món (tinc tos) biblioteques digitals pirates. Però m'adono que començo molts llibres, però n'acabo pocs. Sovint perdo l'interès pel camí. Per a què llegir un llibre sobre historia antiga, una novel·la de ciència ficció o un assaig sobre autisme?

La veritat és que estic una mica perdut. Per a què llegim? Per aprendre, per ser millors persones, per entretenir-nos, per poder aparentar coneixement? Aquesta és una qüestió que val la pena pensar bé i jo no l'estic pensant bé. Entre d'altres coses perquè el dia a dia se'm menja. Llavors, m'estiro el vespre, obro el lector i trio alguna cosa interessant per llegir. Però amb quin criteri? De vegades llegeixo un assaig i em demano la utilitat de fer-ho, més enllà de preparar la ment per dormir.

Estic en una fase de la vida una mica pessimista. De què serveix el blog que no llegeix quasi ningú? No tinc cap ganes de fer marketing i SEO. Quin valor té el que opino o penso en un món de 8•10⁹ persones? Per a què llegir sobre això o allò? La gran majoria del que llegim és, en el fons, entreteniment sofisticat per tapar la realitat de la nostra vida professional: som peces en un engranatge que ens supera.

El cristianisme ens apunta una resposta: ets al món però no ets del món. Ets de viatge per aquí i només t'emportaràs l'amor que hagis donat i hagis rebut. Suposo que la resposta al tot plegat es troba aquí. En l'amor.

p.s. Estic sortint d'una grip i he tingut temps de pensar estirat al llit, una mica deprimit.