Una altra cosa que m'ha sorprès de Substack és que tots els articles em sortien en català. D'alguna manera els seus dissenyadors han decidit que el multilingüísme ja no val res i que no m'esforci a llegir en anglès. Quina tristor. A veure, m'encanta poder llegir articles i notes que abans no podia llegir, però no cal amagar els articles originals. Twitter (X) fa molt bé això ara, donant la possibilitat d'oferir-te una traducció sense amagar el fet que l'article està escrit en un altre idioma. Encara millor ho fa Textlog, que publica les notes amb la traducció automàtica davall (així no s'amaga el fet multilingüe). En tot cas, és impressionant com les barreres lingüístiques han col·lapsat de cop. Individualment és pràctic, però col·lectivament no és una bona cosa. Zamenhof ho va entendre a l'inrevés, el que salvarà el món no és un idioma comú, el que salva el món de la destrucció és la fragmentació: només cal llegir la història bíblica de la Torre de Babel.