En Taleb diu que cal diferenciar entre els científics i els investigadors professionals. Els primers són gent que investiga fora dels entorns acadèmics, per pur amor a l'art. Els investigadors professionals, tenen (tenim) un objectiu molt diferent: guanyar diners, reconeixement i premis. Aquesta idea és el nus central de l'assaig sobre La erudición y los eruditos de Schopenhauer. Això em fa pensar en el que us vaig dir fa poc: l'assaig sobre la lectura y los libros també és ple d'idees que trobem al l'obra d'en Taleb.

Això ens porta a concloure que, o bé en Taleb ha estat un admirador de Schopenhauer, o bé ambdós beuen de la mateixa font, o bé el que diuen els dos és tan obvi que ambdós han arribat al les mateixes conclusions tots sols, al cap i a la fi, només hi ha una única realitat.

Suposo que totes tres opcions són certes, en major o menor mesura. Segur que en Taleb ha llegit a Schopenhauer, segur que ambdós han llegit a grans autors del passat i segur que els dos han arribat al conclusions semblants per camins diferents.

Ara no tinc temps per buscar a l'Incerto les referències a Schopenhauer, però sospito que n'hi ha poques, perquè en Taleb no sol citat gaire els seus referents, excepte els seus "amors", com Mandelbrot.

p.s. Disculpeu que posi els títols dels assajos en castellà, però estic llegint el llibre en aquest idioma i em sembla més honest posar-ho així que en alemany (que no entenc) o català (no sé si hi ha traducció a la nostra llengua).

p.p.s. Cal dir que en Schopenhauer crítica també els que investiguen per diners, cosa que en Taleb no fa. Ell és financer!