Ara que estem tots reflexionant sobre la IA generativa, estic buscant metàfores que ens ajudin a comprendre. M'ha vingut al cap una metàfora que no crec que se sustenti del tot però que ens pot ser útil. És el tema de la pintura i la fotografia. Se sentia la fotografia inicialment com una manera de fer trampes? El que va fer la fotografia va ser que qualsevol persona pugués tenir una reproducció de la realitat a casa seva. Va fer l'art més mecànic, però més democràtic. Després, els fotògrafs van ser capaços de convertir la nova tecnologia en un vertader art i, a més, seguim tenint pintors que interpreten la realitat (o no) a la seva manera. Em demano si ara farem més democràtica l'escriptura mecanitzada. Com a revisor i lector d'articles científics ara tots estan ben escrits en anglès. La forma és correcta. El fons pot seguir sent bo o dolent, però ja no he de llegir, per exemple, en francès amb paraules angleses. Els bons escriptors, com els pintors d'ara, seguiran polint la seva prosa a mà, relectura rere relectura. La resta escriurem el mateix fons que abans, però amb les paraules ajuntades de manera més consistent. Ja em direu si la comparació se sosté o no.