On top of all that, I didn’t realize how my attention to detail, both sensory and linguistic, can make it harder to see the big picture. This weakens my ability to plan and make decisions, and I get burnt out when I try to compensate with willpower. I could have learned methods to stay on track with daily habits, and also handled other responsibilities better, if I hadn’t taken so long to recognize my need for external systems.

What I mean when I say I'm autistic. Annie Kotowitcz.

Això em va costar molt a mi. Jo creia que era bo veient el "big picture", però resulta que no i me'n vaig adonar que la meva passió pels sistemes d'organització (external systems) era més una necessitat per compensar això que un interès curiós. També em vaig anar adonant que, sense ser-ne conscient, delegava decisions al meu entorn, a gent que veia més clar el bosc i no estava tan focalitzada en els arbres, com jo.

Un dels reptes de l'autisme és adonar-se de que l'experiència pròpia no és igual al la de la resta. La de tothom és diferent, és clar, però unes són més diferents que les altres.

Una cosa divertida és que, en el meu cas que he anat tirant fins als 40 anys sense tenir problemes majors, un s'adona de que ja aplica pràcticament tot el que recomanen els llibres com a adaptacions per al l'autisme. Ho havia après a base de prova i error, sense comprendre que eren compensacions.