La UE és una democràcia molt limitada

De manera similar, la UE ha absorbit moltes competències pròpies dels estats, com la política monetària, sense que hi hagi un vertader control democràtic.

Els càrrecs de les institucions europees són elegits indirectament a través dels governs nacionals, que són elegits democràticament en eleccions nacionals o per parlaments democràtics.

El Parlament europeu és elegit democràticament en unes eleccions força obertes, però té un poder molt limitat davant la Comissió.

Els estat nacionals, que és on resideix la voluntat popular, són força democràtics i oberts, en general, però a la pràctica, degut a la seva submissió a les institucions europees, en temes clau, i a la Pax Americana, són democràcies que no poden controlar les palanques clau del poder, com són la política monetària, econòmica i industrial. Per això s'han enfocat tant en temes simbòlics (matrimoni gay, etc.).

El resultat és una erosió evident de les democràcies europees que deriven actualment cap a una lluita entre un poder liberal urbà i amb estudis superiors atrinxerat, que es defensa davant la força cada cop més forta de partits autoritaris de dretes sostinguts per les classes populars i certes elits.

El panorama democràtic és força decebedor.