Estem molt acostumats a pensar en termes d'esquerra (progressista en allò econòmic i liberal en allò moral) i i dreta (liberal econòmicament i més conservadora moralment). Però més enllà de la clàssica divisió esquerra-dreta, existeix un ecosistema de pensament «comunitarista» moralment conservador però socialment progressista. Des de la Doctrina Social de l'Església fins al neoconfucianisme, el pragmatisme xiïta, el «Buen Vivir» andí o el budisme compromès, aquests corrents coincideixen en un punt crític: la tradició, l'ètica i l'arrelament no són frens al progrés, sinó el fonament per exigir una justícia social radical i protegir els vincles humans davant la voracitat del mercat. És la política entesa com una ecologia integral on la dignitat de la comunitat i el bé comú prevalen sobre l'individualisme buit. Crec que és bo estudiar aquests modes de pensament. És possible que la recepta contra l'extrema dreta sigui recuperar aquesta visió basada en la doctrina social.