Sembla que Hezbollah ha rebut entrenament rus i està emprant drons de fibra òptica contra els israelians. Amb una mica de pràctica la letalitat augmentarà ràpidament i el Tsahal té poca tolerància a les pèrdues humanes. Veurem com evoluciona.
Arxiu 2026-04
Avui la IA m'ha detectat aquest bug. Un error estúpid fet fa 7 anys i que s'ha propagat a tota la meva feina des de llavors!
No trobeu ridícul que Merz, després de donar suport a la guerra dels EUA i Israel contra l'Iran ara digui que els americans no tenen estratègia? Aquest és un bon símptoma del que dèiem: les elits europees veuen el món amb unes ulleres que ja no funcionen.
El model de liberalisme atomitzat ha dominat totes les institucions europees, des de les facultats d'economia fins als consells d'administració, durant mig segle. Les elits europees ja no veuen la realitat directament, sinó a través d'uns filtres que ja no funcionen. Han de canviar les ulleres, i les ulleres que han d'utilitzar són les de "Laudato Si" i la doctrina social de l'Església. No hi ha altre camí per superar la decadència. El problema és que recuperar els cossos intermedis és extremadament difícil perquè les elits han "desertitzat" el terreny social. Reconstruir una associació de veïns, un gremi amb valors o una xarxa familiar forta és molt més lent i costós, perquè estem tots separats, dividits i desconnectats moralment, malgrat la hiperconnectivitat tecnològica.
El model israelià també utilitza molt bé la força de l'estat (l'exèrcit) per formar un sector tecnològic potent. L'exèrcit és una incubadora tecnològica i una escola de talent. La llàstima és que en aquell cas la finalitat és violenta i genocida. Europa hauria d'utilitzar la força de l'Estat per liderar la ciència i la indústria, però amb una finalitat humanista i pacífica. És a dir, que no necessiti l'impuls de la guerra per assolir l'excel·lència tecnològica i l'harmonia social.
Cal reforçar, a nivell Europeu, el concepte de la inclusió social. La veritable inclusió social no és un simple llistat de drets individuals ni un subsidi fred de l'Estat, sinó la certesa de tenir un «lloc al món» dins d'una comunitat real. Seguint el manual de la doctrina social hem d'entendre que la xarxa que realment sosté la persona no és la digital ni la del mercat, sinó la dels cossos intermedis: la família, el barri i el gremi. Europa ha de prioritzar aquesta «ecologia humana», protegint els vincles de proximitat davant l'atomització liberal que ens acaba convertint en nàufrags d'un progrés que ens vol connectats, però radicalment sols. En el model europeu actual acabem essent individus a la mercè del mercat i les grans corporacions. Hem de recuperar els cossos intermedis.
La Xina i l'Iran ens recorden que l'intervencionisme estatal no és enemic de l'excel·lència tècnica, sinó la seva condició de possibilitat en sectors estratègics. Mentre Europa s'aferra a un liberalisme que ningú més practica, els EUA i la Xina dicten les regles. Si l'energia és el motor de la indústria, i l'energia és geopolítica pura, Europa ha de triar: o re-estatalitza la seva sobirania industrial o accepta ser una colònia tecnològica de potències que sí que saben utilitzar l'Estat. El repte és fer-ho evitant el clientelisme i la corrupció.
Estem molt acostumats a pensar en termes d'esquerra (progressista en allò econòmic i liberal en allò moral) i i dreta (liberal econòmicament i més conservadora moralment). Però més enllà de la clàssica divisió esquerra-dreta, existeix un ecosistema de pensament «comunitarista» moralment conservador però socialment progressista. Des de la Doctrina Social de l'Església fins al neoconfucianisme, el pragmatisme xiïta, el «Buen Vivir» andí o el budisme compromès, aquests corrents coincideixen en un punt crític: la tradició, l'ètica i l'arrelament no són frens al progrés, sinó el fonament per exigir una justícia social radical i protegir els vincles humans davant la voracitat del mercat. És la política entesa com una ecologia integral on la dignitat de la comunitat i el bé comú prevalen sobre l'individualisme buit. Crec que és bo estudiar aquests modes de pensament. És possible que la recepta contra l'extrema dreta sigui recuperar aquesta visió basada en la doctrina social.
Llegir pdfs al mòbil
He trobat una eina que converteix qualsevol pdf en un format fàcilment llegible en un mòbil! Els fitxers resultants queden molt bé i funciona també amb pdfs amb múltiples columnes. El preu a pagar és que els fitxers resultants són molt grans, perquè les pàgines són imatges, no vectors.
Per tal que em funcioni, utilitzo aquestes dues comandes. La primera no és estrictament necessària sempre, però de vegades pot ser-ho.
qpdf --linearize "$1" --replace-input
k2pdfopt "$1" -ui- -w 1080 -h 2400 -dpi 405 -idpi -2 -wrap+ -hy -as
Les mides de la pantalla i la resolució corresponen al meu mòbil.
Un concepte interessant: sobreproducció d'elits.
Fa nou mesos vaig comprar uns auriculars Soundcore P30i. M'ha anar molt bé. Eren els primers cascos amb cancel·lació de so que he tingut i m'han anat de meravella. Els he utilitzat cada dia. Però només han durat nou mesos. Ara no sé què fer.
Utilitzeu auriculars amb cancel·lació de so sovint? Si sí, quins?
Ara la gent llança apps que ja no tenen sentit en l'era de la IA
Tolaria és una eina semblant a Obsidian, però amb integració amb Claude Code. Jo, sincerament, no entenc aquestes eines, que crec que ara apareixeran com bolets des que tenim IA.
En primer lloc, no entenc això de la integració. No cal integrar res, perquè els teus fitxers són markdown i estan tots en una carpeta que pots obrir amb l'eina d'IA que vulguis (Claude Code, Codex CLI, Gemini CLI, ...). La IA podrà llegir-ho tot i modificar el que faci falta. És el que faig jo amb el meu ~/howm. De fet, jo tinc una skill per tal que qualsevol sessió de Gemini CLI pugui accedir a la meva base de dades de coneixement. Es fa en deu minuts.
L'altra cosa que no entenc és la necessitat de fer una app ben polida i distribuir-la. De fet, en l'era de la IA, qualsevol persona interessada en una knowledge base basada en Mardkown pot fer-se les seves pròpies eines. Jo mateix, que no sóc programador, he fet extensions en Python per a Howm Mode, de l'Emacs, i ara estic fent una extensió per a Visual Studio Code, que funciona perfectament, aprofita el mateix codi Python que ja tenia, i també aprofita d'altres extensions ja existents dins l'ecosistema del Visual Studio Code.
El tema és que hi ha tants bons mètodes per gestionar les notes com cervells hi ha al món. La gràcia de la IA és que ja no depèns d'algú que et faci l'eina, més enllà d'una infraestructura de base, que pot ser Obsidian (que permet plugins), Emacs o Visual Studio Code, entre molts d'altres. No costaria gaire afegir compatibilitat amb Howm a l'Obsidian. Només cal fer un plugin!
L'era de les apps, almenys pels que tenim perfils tècnics, ha acabat. Ara som en l'era de les eines personalitzades. Tu demanes a la IA el que necessites extactament i la IA t'ho fa. Aquest és el futur. O ho hauria de ser.
Crec que el que està passant amb aquesta gent que publica apps basades en IA és que treballen amb eines actuals, però pensen en el paradigma anterior.
Estic impressionat amb la versió web de Visual Studio Code i amb els túnels, que permeten treballar en un servidor remot, sense necessitat de ssh o vpn, des de qualsevol navegador. Treballar amb vscode és un gust avui en dia.
Ara que tinc les funcions de Howm al Visual Studio Code, crec que passaré a aquest editor com a editor principal. M'agrada molt utilitzar-lo combinat amb Gemini CLI. Faig anar el GCLI a la terminal (CTRL-J) i queda molt ben integrat. Gemini mostra els diffs al mateix vscode. És agradable.
La pastilla del coneixement
A la pel·lícula "The Matrix", la Trinity aprèn a pilotar un helicòpter quasi instantàniament, li carreguen el software de pilotatge en pocs segons. Avantatge de viure en una simulació. Però, de fet, no som tan lluny d'això. Els models de llenguatge estan facilitant una transferència en horitzontal de coneixement i habilitats. Ara, jo puc programar en cinc minuts un generador de d'àudiollibres (gràcies al model de llenguatge i a APIs i biblioteques ja existents) i puc fer una rèplica de la funcionalitat del "howm mode" d'Emacs dins de Visual Studio Code en poques hores (ja ho tinc quasi acabat i ja és funcional). No m'han carregat el coneixement per software, però m'han donat un software que té el coneixement. Vivim en una era de ciència ficció.
Generar audiollibres de qualitat és un moment gràcies als models de llenguatge i les veus neuronals
Tinc el llibre Duna de Frank Herbert a mig llegir. El vaig començar fa uns mesos, però no el dono acabat. El tinc en paper, però també en format EPUB, perquè així el porto sempre al damunt amb altres llibres. He pensat que, si l'escolto com a audiollibre, avançaré més ràpid mentre cuino o estenc la roba.
Normalment, llegeixo els llibres electrònics amb ReadEra. L’aplicació té una funció de lectura en veu alta, però és molt frustrant perquè és impossible d'escoltar atentament; és massa monòtona. Després d'investigar aplicacions d'Android de lectura en veu alta i veus TTS (Text-to-Speech) alternatives en català, he arribat a la conclusió que la IA ho faria molt millor utilitzant biblioteques existents.
En cinc minuts, ja tenia un script funcional. Amb deu minuts més, un script que generava fitxers MP3 ben etiquetats. La qualitat de l'àudio és excepcional gràcies a les veus neuronals de Microsoft.
Si voleu el codi, només me l'heu de demanar per missage privat.
p.d. Tots els que vivien de fer apps de merda plenes d'anuncis hauran de tancar paradeta a l'era dels models de llenguatge grans (LLM).
Avui he treballat des de casa amb el vell iMac. Ha anat de perles. Per les coses d'ofimàtica és perfecte. Si la CPU ha de pesar, no va lent, però com que tinc tanta RAM, és un lent suportable, perquè no es posa a swapejar.
L'únic que no va perfecte és que en apps basades en Blink (Chrome, Electron, ...) tinc un flickering insuportable si no desactivo l'accel·leració per hardware. He de trobar una solució millor.
En resum, estic molt content del meu nou terminal, per a treballar en servidors remots, per a ofimàtica, consum d'informació, etc. :-)
🚫 Missatge esborrat
De vella peça de museu a ordinador familiar per al dia a dia
Estic molt content perquè he recuperat un ordinador que tenia per a llençar. Era un vell iMac que va comprar el meu pare fa 14 anys. Tenia 4 GB de RAM i un disc dur mecànic de 500 GB. Funcionava amb una versió antiga del macOS que ja no tenia suport. Era tan lent que resultava frustrant; a tots els efectes, era inservible. Si no el vaig llençar fa uns anys va ser per mandra, i va quedar tancat en un traster.
El primer coll d'ampolla de l'ordinador era la RAM; el segon, el disc. Les operacions de lectura i escriptura eren extremadament lentes i, com que feia tanta swap, l'ordinador no es podia fer servir.
Fa uns anys vaig demanar pressupost a un professional per canviar el disc per un SSD i augmentar la RAM, però no em va convèncer. Pel que em cobrava, sortia més a compte comprar un ordinador econòmic nou.
Però la IA ho ha canviat tot. Vaig passar el model de l'ordinador a Gemini, que em va dir exactament què havia de comprar i em va anar guiant amb els dubtes. Això, sumat al suport dels vídeos de YouTube, va ser la solució.
M'hi vaig posar fa unes setmanes. No era fàcil, però tampoc impossible. Els Macs no estan fets per ser reparats, malauradament, però sent d'alumini i tenint bones pantalles, la seva vida útil podria ser molt llarga. Imagineu un Mac amb la filosofia Framework?
Tot va anar bé. Vaig treure el vidre amb ventoses, vaig desmuntar el panell LCD i vaig desconnectar tres dels quatre connectors de la pantalla. Cal dir que això va ser possible perquè vaig trobar al Lidl un joc de tornavisos de tota mena. Els ordinadors porten cargols estranys, suposo que perquè la gent no els toqui.
El quart connector es va desconnectar sol: s'havia trencat. Això va impossibilitar tornar a muntar la pantalla. Drama. Vaig ensenyar fotos del connector trencat a la IA i em va dir que era el cable LVDS, concretament un cable iMac 21.5" A1311 LCD Video LVDS Cable (Mid 2011) amb el codi de peça 593-1350 o 593-1350-B. El vaig comprar a Amazon per 20 €.
Avui he acabat la feina. He canviat el connector i he tornat a muntar la pantalla. No ha estat fàcil. Per treure el connector malmès he hagut de treure una cinta que manté els cables al seu lloc. Després, l'he tornada a enganxar com he pogut, perquè no en tenia de nova (no m'atrevia a posar-hi cinta aïllant normal). Connectar l'altre extrem del connector m'ha fet suar tinta, però ha funcionat. Quina alegria! Espero que no es desconnecti sol, perquè no tinc clar que estigui fixat del tot. És un disseny malparit, per dir-ho clar. No el podrien haver fet més fàcil?
Després he baixat la ISO de la darrera Ubuntu LTS, he creat una memòria USB bootable i he instal·lat Ubuntu al Mac. Perfecte. Després he hagut d'instal·lar mbpfan per controlar els ventiladors per programari, perquè el nou disc no té sensor de temperatura i l'ordinador posava els ventiladors al màxim tota l'estona. Curiosament, els que volen utilitzar macOS han de comprar un sensor de temperatura a part. Visca Linux!
Ara l'ordinador té 20 GB de RAM (16+4) i un SSD modern. Ha passat d'arrencar en 1 minut i 40 segons a fer-ho quasi instantàniament. És increïble. Té RAM de sobres. La CPU i la GPU són velles, així que no executaré jocs de darrera generació ni podré fer inferència en local, però per a les tasques del dia a dia va com un coet. La meva filla el podrà utilitzar a gust, i jo també. Demà li instal·laré el Minecraft; així els dos germans podran construir junts (cadascú amb el seu Mac recuperat).
Avui dia, tots els ordinadors haurien de ser reparables. Tenir un ordinador de fa 15 anys té tot el sentit del món si l'únic que es fa és escriure correus i documents, comprar a Amazon o Vinted, i omplir el temps mirant vídeos. Les autoritats han d'obligar els fabricants a fer ordinadors reparables. Que canviar la RAM o el disc dur sigui tan difícil és vergonyós. Imagineu que haguéssim de comprar un cotxe nou quan les rodes s'haguessin gastat!
Ja ho veieu: els models de llenguatge no només són útils per programar, també serveixen per reparar maquinari (amb el suport visual de YouTube). Ben utilitzada, aquesta tecnologia és una eina magnífica.
Traçador per a un gat basat en LoRa i GPS
Tenim un gatet. Ara viu en un pis, així que no hi ha risc de pèrdua, però a l'estiu viurà en una casa amb jardí, així que serà difícil que no se'n vagi d'excursió. Com que és petit, em fa por que es perdi.
He trobat collars amb GPS, però necessiten subscripció per la connexió de dades. També hi ha dispositius basats en Bluetooth LE, com el Chipolo, però si no hi ha molts mòbils a prop, no serveix.
L'ideal seria un dispositiu basat en LoRa. He trobat un article d'un que ha resolt el problema utilitzant un dispositiu LoRa i The Things Network. L'article és molt interessant, però la solució és molt DIY. No he trobat cap solució comercial. Una llàstima.
El COI dice que los atletas trans podrán competir en los JJOO en la categoría de su sexo biológico
La onada trans ja ha passat. No hay mal que cien años dure.
Estic fint una extensió de Visual Studio Code per tal de poder interactuar amb totes les meves notes de Howm Mode. De vegacdes el vscode és més còmode que l'Emacs. A veure com surt la cosa.
El cristianisme evangèlic sionista és un cristianisme sense el Nou Testament, sense Crist. De vegades penso que no és casual que estiguin tan còmodes amb els sionistes o amb islamistes com el tallacaps de Damasc, Abu Mohammad al-Julani, ara conegut amb el respectable nom de Ahmed Hussein aix-Xar'a.
Resulta que Trump i companyia van dir al Papa que no podia parlar de política (ell parlava de moral), i després el vicepresident Vance, que fa sis anys que és catòlic, li diu al papa que no parli de teologia (al Papa!).
Després descobrim que la terrible pregària de fa unes setmanes del secretari (ministre) de la guerra no provenia de la bíblia, sinó de Pulp Fiction, d'una escena en la que un assassí a sou recita la bíblia (un passatge inventat) abans d'assassinar a sang freda a una persona.
Aquestes coses no passen per casualitat. Efectivament, són assassins a sou, assassins que empren tots la maquinària de l'Imperi em benefici d'uns quants.
Si algú m'ho hagués explicat fa uns mesos, no m'ho hauria cregut.
L'època de la meva vida en què vaig ser més liberal econòmicament i política també va ser l'època en què vaig ser més pro Israel i en què vaig tenir més curiositat pel protestantisme. No crec que sigui casual. Gràcies a Déu, fa molts anys que no transito per aquells camins.
Al llarg de les primeres setmanes de la guerra, en Trump va permetre que l'Iran vengués el seu petroli perquè sabia que l'economia global ho necessitava. Ara bloqueja la sortida d'aquest petroli.
Amb això farà mal a l'Iran, però l'Iran aguantarà el que toqui aguantar, és una qüestió existencial. Qui no aguantarà serà el votant MAGA que, cabrejat pel preu de la gasolina, no votarà al GOP el proper novembre.
Com sempre, en Trump segueix una política completament erràtica.
No he seguit gens les eleccions hongareses, però quan vaig veure que Orbán havia convidat a Netanyahu i Vance, amb tot el que està passant, ja vaig saber que perdria. Quina persona cabal s'envolta d'ineptes i genocides, amb la que està caient?!
🤡 En Trump acabarà amb el bloqueig de l'estret d'Ormuz, bloquejant l'estret d'Ormuz. 🤔
És evident que el que vol és que l'Iran no tingui cap benefici amb el bloqueig, però aquí suma una nova reacció en calent, sense estratègia al darrere, que només pot empitjorar la situació.
En el fons és una demostració de la seva impotència.
Aquest estiu tots en bicicleta. 🚲
Trobo molt graciós que els col·legues de Mind Enterprises s'hagin convertit en el símbol de la resistència europea als EUA. En commemoració, he demanat a Grok que faci un bitllet de 100 € amb ells. Estaria bé uns bitllets així!
🚫 Missatge esborrat
Superar el bloqueig autista amb la IA
Començar a treballar és difícil. Si ets a l'espectre, encara més. Una bona estratègia per desbloquejar-se i arrencar la feina és utilitzar la IA:
Engaging with AI for executive dysfunction provides a dopamine hit of “completion” with every interaction. You type a prompt, you get a response. This micro-interaction creates momentum. It spins the flywheel of your brain, moving you from a static state to a dynamic one. Once the wheels are turning, it is much easier to pivot that momentum toward your actual work.
AI for Executive Dysfunction: 5 Powerful Workarounds for a Calm Workday
Aquests darrers mesos he estat utilitzant molt la IA amb aquesta finalitat. Per exemple, ara estic fent una presentació d'una hora sobre un tema relativament nou per a mi. És una feina de molts dies. Ha de quedar bé perquè és la conferència inaugural d'unes jornades, però m'han donat poc temps. Això vol dir estrès i bloqueig.
Amb la IA ha estat fàcil arrencar. Vaig escriure un fitxer GEMINI.md amb una llista de tot el que vull explicar. Llavors vaig demanar a la IA que fes una primera versió de la presentació amb Quarto (és genial).
Evidentment, la primera versió era molt cutre, però tenia una bona estructura i bons títols per a les diapositives.
Llavors, vaig dedicar un matí a fer recerca bibliogràfica. Vaig trobar uns 120 articles rellevants, molts dels quals ja eren al meu gestor bibliogràfic. Vaig copiar tots els articles a un quadern de NotebookLM. Aquesta estratègia és bona perquè t'assegures que el model respondrà basant-se en la bibliografia que has seleccionat.
Llavors, he anat enganxant les diapos una a una i li he demanat que les millori. El resultat ha estat excel·lent.
Ara estic en la fase de revisar les diapos una a una per refinar el discurs, fer-lo meu, fer-lo més àgil i fresc, inserir les meves pròpies idees, inserir-hi figures i comprovar que tot és cert i que les fonts citades diuen realment el que s'afirma.
El bo de treballar així és que sé que tinc tot el text i tota l'estructura de base. Ja només em falta "donar brillantor i esplendor". Sé que si hi dedico 10 hores més em quedarà molt bé, però que si només tinc 5 hores, sortiré del pas.
Treballar així em treu l'ansietat de no saber si podré acabar. Mata completament la síndrome de la diapo buida. També, fer la presentació s'ha convertit en un seguit de petites tasques independents i previsibles, i no una gran muntanya d'incertesa.
No està gens malament. A mi m'ajuda tenir la IA. Però cal no ser estúpid. És fonamental assegurar-se que tot és correcte i que la bibliografia es coneix. Jo conec els autors de pràcticament tots els articles que he posat al NotebookLM i conec la temàtica, tot i que no és la meva primera especialitat. També, cal verificar-ho tot. Un ha d'estar en disposició de defensar totes les afirmacions de la presentació.
p.d. La latència de NotebookLM és molt més baixa que la de Gemini CLI, des que Google ha començat a posar barreres a Gemini. Espero que no facin el mateix amb NotebookLM quan comenci a tenir més èxit.
Programar amb IA és molt més car ara (almenys amb Gemini)
Definitivament, la subscripció de Google IA Pro, la de 20€, no és suficient ara per programar amb IA. No és que m'acabi els tokens, és que Gemini CLI va molt més lent (força minuts per crida). És una pena. Suposo que és un tema dels costos. Fins ara ens han estat regalant molts tokens, però la realitat s'imposarà, especialment si pugen els preus de l'energia.
Teniu la mateixa experiència amb Claude Code o Còdex CLI?
Els alemanys s'estan preparant per una guerra.
German men 18-45 need military permit to leave country for longer than 3 months
Del bloqueig al flow
If you are late-diagnosed autistic or navigating the world with ADHD, you are likely intimately familiar with the “Wall of Awful.” This term, coined by Brendan Mahan, describes the visceral emotional barrier that builds up around tasks that have previously caused us failure, shame, or stress. It is not just a mental block; it is a physical sensation. You sit in front of a simple email for three hours, physically unable to type the first word, while your internal monologue screams at you to just move.
AI for Executive Dysfunction: 5 Powerful Workarounds for a Calm Workday
Això és el que em passa avui en dia amb el correu electrònic i el WhatsApp. Vaig quedar tan saturat de missatges en el meu rol anterior, que ara hi ha dies que no els miro. També em costa mirar l'agenda. Ara els que treballen amb mi em truquen abans d'una reunió.
El pitjor d'aquestes situacions és la culpabilitat que sents quan saps que has de fer quelcom i estàs bloquejar davant l'ordinador.
La qüestió és acceptar que aquestes coses passen i que queden compensades pels estats de flow, que són més comuns en persones autistes, a causa del monotropisme.
Jo treballo així, pics de creativitat en estat de flow i llargues valls pantanoses al mig.
Sóc dièsel, em costa arrencar
Segueixo llegint el blog Alchemical Transicions, ara l'article "AI for Executive Dysfunction: 5 Powerful Workarounds for a Calm Workday".
Comença amb aquesta descripció tan afinada dels meus matins:
There is a specific, quiet kind of violence that occurs in the mind of a neurodivergent person at 9:00 AM on a Tuesday. It isn’t loud; it doesn’t scream. It is a humming static, a sheer mechanical resistance that makes the act of opening a laptop feel like trying to push a boulder uphill through molasses. The coffee is cold. The to-do list is staring back with judgmental eyes. And despite the brilliance burning in the back of the mind—the ideas, the connections, the “pure gold” waiting to be mined—the body simply will not initiate the movement required to mine it. (...)
Benvingut al meu matí. Arribo al la feina a les 9:15 i, normalment, fins a les 10:00 no he fet res productiu. A l'estiu, que començo a les vuit, em passa el mateix. Fins les 10:00, res. L'horari industrial no s'adapta a mi.
És una lluita. De fet, cada cop em dono més permís per no fer res. És la sola manera. Total, de feina no en faré. Per què flagel·lar-me? Ara ja sé què és la inèrcia autista. No és mandra el que em fa ser així. A part, prou bé m'ha anat la carrera professional. Així doncs, em puc permetre ser dièsel, que és el que sóc i no es pot canviar.
For many of us walking the path of late-diagnosed autism or ADHD, the most exhausting part of the day isn’t the work itself; it is the sheer mechanical effort of starting it. We often mistake this friction for a character flaw. We label it “laziness” or “resistance,” internalizing a lifetime of shame because we cannot seemingly do what comes so naturally to others. (...)
Exactament. És el que deia. Els autistes que no sabem que som autistes patim molt pensant que són malfeiners irresponsables, quan el problema és el contrari: volem treballar més del que el cos permet.
(...) your struggle is not a moral failing; it is a mechanical gap. It is a missing gear in the transmission of intent to action.(...)
És la inèrcia autista. Som així.
A partir d'aquí l'article proposa emprar la IA de manera intel·ligent per tapar aquesta forats, com qui empra una crossa per caminar correctament.
(...) This exploration is an invitation to rethink your relationship with technology. It is a guide on how to utilize AI for executive dysfunction not to do more work in a capitalist grind, but to do your work with less internal violence. By offloading the heavy lifting of initiation, structuring, and transitions to a digital assistant, you can preserve your limited energy—your “spoons”—for the things that actually require your unique, alchemical brilliance.
Ja ho comentarem en una altra nota.
No estic seguint res del viatge aquest a la Lluna. És completament desproporcionat l'espai que li estan donant a una operació propagandística de l'Imperi americà. La veritat, tal com està el món, no m'interessa donar corda a aquesta gent.
Cal reconèixer que l'Iran ha creat un nou gènere de propaganda molt eficaç amb el seus vídeos de Lego. Sembla que el vídeo surt poques hores després de cada absurda declaració del Trump. Aquí teniu el darrer.
Un mateix esdeveniment, dos relats molt diferents:
Canviar el llenguatge per a que tot segueixi igual
Aquesta és una de les millors explicacions que he trobat de la disfunció central en el pensament woke:
Como advierte Musa al-Gharbi en We Have Never Been Woke, parte de las élites académicas y culturales que sostienen discursos progresistas no necesariamente transforman las desigualdades que critican, sino que tienden a reconfigurarlas en el plano del lenguaje y las categorías. Los llama “capitalistas simbólicos”: actores cuyo poder reside en el manejo del discurso y que pueden promover causas legítimas sin alterar las estructuras que los sostienen. El problema su deriva hacia lo meramente discursivo, donde las ideas comienzan a valorarse menos por su capacidad de describir la realidad que por su alineación con determinados valores juzgados necesarios de antemano.
Més endavant diu:
No debemos permitir que el paradigma de la neurodiversidad deje de ser una herramienta de comprensión para convertirse en un instrumento de confirmación de tal o cual agenda política. Corremos el riesgo de dejar de estudiar y comprender el autismo para defender una versión sesgada de él.
Això és quelcom que vaig detectar molt ràpidament: tota una franja del moviment autista anglosaxó, sobretot, és purament woke. En aquest món l'autisme és un tema identitari, d'autoidentificació. Internet és ple de gent que actua autisme, com els trans actuen ser el que no són. Clar, com que actuen, ho fan en base a un autisme imaginat, molt estereotipat, de la mateixa manera que les dones trans són homes que actuen segons un model de feminitat força masclista. Això és extremadament nociu i s'ha de denunciar.
Apartheid i neteja ètnica a Cisjordània
I, mentrestant, a Cisjordània:
... desde octubre de 2023, cuando la organización terrorista islamista Hamas lanzó su ataque contra el Estado judío desde Gaza, y noviembre de 2025, la ONU ha registrado el asesinato de más de 1.000 palestinos –entre ellos, 213 niños– en Cisjordania. Así como el desplazamiento forzado e ilegal de 36.000 personas, en lo que el Alto Comisionado para los Derechos Humanos ve un claro indicio de “limpieza étnica”.
La mayoría de las muertes fueron perpetradas por el ejército y las fuerzas de seguridad israelíes, pero un número creciente de los asesinatos fueron –y siguen siendo– obra de grupos de colonos extremistas que se dedican a hostigar violentamente a los palestinos para expulsarlos de sus casas y sus tierras, y crear nuevos asentamientos judíos ilegales.
La actividad de estos grupos, tolerados y armados –cuando no alentados– por el Gobierno de extrema derecha israelí, ha sido calificada por el diario de oposición Haaretz de “terrorismo judío” y la compara con la violencia del Ku Klux Klan en los estados del sur de Estados Unidos contra la población negra en la época de la segregación y la lucha por los derechos civiles: “Estos incidentes ocurren casi a diario y forman parte de un plan coordinado de mayor envergadura. Estos actos de violencia tienen como objetivo sembrar el terror entre los palestinos, reducir su espacio vital y expulsarlos por la fuerza de sus tierras, en las que se establecerán nuevas granjas judías y maajazim [puestos avanzados de asentamientos irregulares] ”.
Tot tolerat per la UE i fomentat pels EUA. Si això passés en un país del sud global amb rellevància geopolítica, el país seria sancionat i bombardejat. Però a Israel se li permet tot: crims de guerra, neteges ètniques, apartheid, assassinats de civils, etc.
Hi ha gent que acaba amb psicosi a causa dels bots d'intel·ligència artificial.
El món a l'inrevés
Cerca de 40 países llamaron a la "reapertura inmediata e incondicional" del estrecho de Ormuz al término de una reunión virtual organizada por el Reino Unido, informó este jueves (02.04.2026) la ministra de Relaciones Exteriores británica, Yvette Cooper.
"Irán está tratando de tomar como rehén a la economía mundial en el estrecho de Ormuz. No deben salirse con la suya. En ese sentido, los socios han pedido hoy la reapertura inmediata e incondicional del estrecho", declaró Cooper en un comunicado tras la reunión.
La ministra afirmó que los países acordaron explorar "medidas económicas y políticas, como sanciones" contra Irán. La reunión se produce bajo la presión del presidente de Estados Unidos, Donald Trump, que insta a los países dependientes del transporte marítimo en el estrecho a movilizarse para desbloquearlo.
Com si l'Iran hagués bloquejat Ormúz per gust. Quina hipocresia! A qui han de sancionar és als EUA.
Internet fou creada per compartir fotos de gatets. Ens hem apuntat a la causa.
Hegseth destituye al jefe del Estado Mayor del Ejército en plena guerra de Irán
Estan nerviosos. Les coses no van bé.
l'Iran, la Xina i Rússia deuen estar pensant en la vella dita "no interrompis al teu enemic quan està cometent un error".
Aprendre a dir no
Setting boundaries is often terrifying for late-diagnosed autists. (...) We agree to things we cannot do, overcommitting our time and energy, only to crash and burn later when the bill comes due.
A mi això em passa molt. Moltíssim. És una de les meves creus. La solució que proposa l'article AI for Autistic Communication: Protective Strategies to Save Your Social Battery és deixar-te ajudar per la IA a l'hora de cancel·lar plans de manera elegant:
When you need to cancel plans because the world is too loud and your skin feels too tight, the guilt can be paralyzing. You can ask the AI: “I need to cancel dinner with a friend because I am overstimulated. I want to see them next week instead. Write a text that is kind but clear, so I don’t feel guilty.”
La idea és bona, però aquest no és el problema més gran. El problema més gran és reconèixer que t'estàs sobre-compremetent i adquirir el valor per dir no. Decidir cancel·lar i aprendre a dir no és el més difícil. Un cop decidit, llavors escriure l'email per anunciar que no podràs fer el que havies de fer és el més fàcil. La IA ajuda a fer-ho més ràpid i millor, però arriba fins aquí, no fa miracles.
Jo m'he ficat en massa embolics per aquesta qüestió i, el més trist de tot, és que encara hi caic malgrat saber que tinc aquest problema. La font és una mescla d'orgull (sentir-se imprescindible), inseguretat (FOMO) i ganes de voler quedar bé (per compensar les mancances de la comunicació autista, és a dir, intentar connectar millor amb la gent a través de fer coses per al ells, per compensar les dificultats autistes de comunicació).
La IA com a traductor del llenguatge neurotípic
De vegades, rebem un email i no sabem molt bé què vol l'interlocutor. Està essent educat? Està dient no de manera indirecta? Està enfadat? Ens podem menjar el coco pensant que el tema és greu i, després, no ho és. La IA ens pot ajudar:
AI for autistic communication excels at de-escalating these moments through objective analysis. You can paste that terrifying text into an LLM and ask: “Analyze this email for emotional tone and intent. Is the sender angry? What is the specific call to action?”
Often, the tool will return a boring, grounded analysis: “The tone is neutral and casual. The sender likely just needs a quick update. There are no indicators of anger.”
AI for Autistic Communication: Protective Strategies to Save Your Social Battery
Això també funciona a l'inrevés, per escriure missatges autistes i enviar missatges que compleixen amb els requeriments d'hipocresia necessaris per funcionar en el món.
Evidentment, no és infal·lible, però pot ser un punt de recolzament.
Bona descripció de la comunicació autista
Perdoneu que us enganxi tants fragments d'aquest blog (un tant friki), però és que realment conté les millors descripcions que he trobat de l'experiència autista i les vull desar per al referència futura.
For a neurotypical brain, processing a smile, a shift in tone, or a vague request is usually “System 1” thinking—fast, instinctive, and low-energy. It’s an automatic transmission. They glide through the traffic of social cues without ever touching the clutch.
For many late-diagnosed autists, those same cues demand “System 2” thinking—slow, deliberate, and high-energy. We are driving a manual transmission in stop-and-go traffic, uphill, hauling a trailer full of anxiety. Every gear shift is a conscious decision. Every braking maneuver is a calculated risk.
Every time you pause to wonder, “Did that period at the end of the sentence mean they hate me?” or “Is ‘let’s do lunch soon’ a real plan or just polite fiction?” you are burning glucose. You are running complex, Monte Carlo-style simulations to predict safety. This hyper-vigilance isn’t a personality quirk; it’s a trauma response. It is the hum of a nervous system stuck in the “on” position, scanning for the predator in the tall grass of the breakroom.
AI for Autistic Communication: Protective Strategies to Save Your Social Battery
Aquí teniu l'explicació de la meva preferència per la comunicació escrita
If communication were simply about swapping data packets, autistic people would likely be running the world’s most efficient networks.
We are precise, honest, and generally allergic to fluff. Our minds tend to prioritize the signal over the noise, seeking the pure frequency of information without the static of social posturing. But human connection isn’t a clean data transfer; it’s a complex, unspoken dance of hierarchy, tone, and implied social contracts—a messy, analog signal full of interference.
For the neurodivergent mind, navigating this dance often feels less like natural rhythm and more like manually translating a foreign language in real-time while trying to ride a unicycle on a tightrope. It is exhausting. The sheer caloric burn of existence in a world not built for us leaves us depleted, hollowing out the reserves we desperately need for our passions and our peace.
AI for Autistic Communication: Protective Strategies to Save Your Social Battery
És tan cert això! I tot amb una velocitat de processament limitada! Les meves germanes diuen que de petit em quedava "atontat" de vegades, especialment en situacions noves o amb gent que no coneixia. De gran ja no em passa, però amb un cost cognitiu important, el masking. No m'estranya que sempre hagi preferit la comunicació per escrit! Visca els blogs!
La recuperació d'un burnout autista és un procés llarg
Recovering from autistic burnout is not a quick fix. It is not a weekend retreat. It is a season of life. It is often a “wilderness passage”, a time of separation and ego death where the old ways of coping—masking, pushing, forcing—must die so that something new can be born.
Lion’s Mane for Autistic Burnout: Restorative Benefits for a Clearer Mind
En això estem. Fa 13 mesos vaig tenir la més gran crisi de la meva vida. Un any després, estic molt millor, però no és fàcil. Paciència i confiança!
p.s. No hi ha prou evidència científica per afirmar que el bolet que recomana l'article sigui bo. Hi ha només una base insuficient en aquesta direcció. Els articles d'aquest autor m'interessen per les descripcions de l'experiència autista. Costa molt trobar bones descripcions fetes per autistes.
TACO
En Trump està en mode TACO. Per una banda diu que acaba la guerra, per l'altra envia tropes. Això és molt perillós.
Clarament, la posició dels EUA a la regió és molt pitjor que abans de la guerra. No han aconseguit cap objectiu i han demostrat que les seves bases, enlloc de protegir al país hoste, el converteixen en un objectiu.
El problema és que en Trump no té la darrera paraula i, per molt que es vulgui retirar, la continuació o no de la guerra es decidirà a Teheran i Tel Aviv.