Sóc dièsel, em costa arrencar
Segueixo llegint el blog Alchemical Transicions, ara l'article "AI for Executive Dysfunction: 5 Powerful Workarounds for a Calm Workday".
Comença amb aquesta descripció tan afinada dels meus matins:
There is a specific, quiet kind of violence that occurs in the mind of a neurodivergent person at 9:00 AM on a Tuesday. It isn’t loud; it doesn’t scream. It is a humming static, a sheer mechanical resistance that makes the act of opening a laptop feel like trying to push a boulder uphill through molasses. The coffee is cold. The to-do list is staring back with judgmental eyes. And despite the brilliance burning in the back of the mind—the ideas, the connections, the “pure gold” waiting to be mined—the body simply will not initiate the movement required to mine it. (...)
Benvingut al meu matí. Arribo al la feina a les 9:15 i, normalment, fins a les 10:00 no he fet res productiu. A l'estiu, que començo a les vuit, em passa el mateix. Fins les 10:00, res. L'horari industrial no s'adapta a mi.
És una lluita. De fet, cada cop em dono més permís per no fer res. És la sola manera. Total, de feina no en faré. Per què flagel·lar-me? Ara ja sé què és la inèrcia autista. No és mandra el que em fa ser així. A part, prou bé m'ha anat la carrera professional. Així doncs, em puc permetre ser dièsel, que és el que sóc i no es pot canviar.
For many of us walking the path of late-diagnosed autism or ADHD, the most exhausting part of the day isn’t the work itself; it is the sheer mechanical effort of starting it. We often mistake this friction for a character flaw. We label it “laziness” or “resistance,” internalizing a lifetime of shame because we cannot seemingly do what comes so naturally to others. (...)
Exactament. És el que deia. Els autistes que no sabem que som autistes patim molt pensant que són malfeiners irresponsables, quan el problema és el contrari: volem treballar més del que el cos permet.
(...) your struggle is not a moral failing; it is a mechanical gap. It is a missing gear in the transmission of intent to action.(...)
És la inèrcia autista. Som així.
A partir d'aquí l'article proposa emprar la IA de manera intel·ligent per tapar aquesta forats, com qui empra una crossa per caminar correctament.
(...) This exploration is an invitation to rethink your relationship with technology. It is a guide on how to utilize AI for executive dysfunction not to do more work in a capitalist grind, but to do your work with less internal violence. By offloading the heavy lifting of initiation, structuring, and transitions to a digital assistant, you can preserve your limited energy—your “spoons”—for the things that actually require your unique, alchemical brilliance.
Ja ho comentarem en una altra nota.
