Cal reforçar, a nivell Europeu, el concepte de la inclusió social. La veritable inclusió social no és un simple llistat de drets individuals ni un subsidi fred de l'Estat, sinó la certesa de tenir un «lloc al món» dins d'una comunitat real. Seguint el manual de la doctrina social hem d'entendre que la xarxa que realment sosté la persona no és la digital ni la del mercat, sinó la dels cossos intermedis: la família, el barri i el gremi. Europa ha de prioritzar aquesta «ecologia humana», protegint els vincles de proximitat davant l'atomització liberal que ens acaba convertint en nàufrags d'un progrés que ens vol connectats, però radicalment sols. En el model europeu actual acabem essent individus a la mercè del mercat i les grans corporacions. Hem de recuperar els cossos intermedis.