Les eines que utilitzem limiten el camp de temes en els quals podem treballar

Quan algú té un martell només veu els claus. Quan un treballa amb LLMs, pot caure en el parany de només treballar en temes que són abordables amb LLMs.

Pero el peligro mayor es el de reducir el horizonte del conocimiento humano, delimitándolo a aquellas formas de saber que corresponden a lo que la IA puede procesar, con una fuerte repercusión en el ámbito educativo (en escuelas y universidades).

Quo vadis humanitas

No hi havia pensat en aquest biaix, però em sembla que serà ben real. A mesura que perdem capacitats primàries (és a dir, la capacitat de treballar en problemes complexos sense intermediació) i ens convertim en orquestradors d'agents, només podrem treballar en els temes en els que els agents són efectius, que solen ser els menys interessants, perquè són els temes que estan resolts a la base de dades d'entrenament. D'alguna manera és com el director d'orquestra que només pot fer música amb els músics i els instruments de la seva orquestra.

D'aquí vint anys, tindrem prou gent capaç de crear conceptes matemàtics i tècnics nous? Els intel·lectuals del futur tindran prou habilitat tècncia per sortir de les fronteres? Podran imaginar el que no s'ha imaginat mai?