Els Emirats anaven de víctimes i eren tan agressors com els israelians o els americans, segons el WSJ. Que els iranians hagin resistit és admirable.

Odio el Calibre, el programa de gestió de llibres electrònics. La seva GUI és nefasta i el seu model de funcionament és decimonònic. Però té bones eines CLI de conversió. Cap problema. Demanaré a un agent d'IA que posi ordre a la meva biblioteca i que faci les conversions necessàries emprant les eines CLI disponibles.

Com m'hauria agradat tenir la IA a l'època en la que passava hores editant tags de la meva col·lecció de fitxers MP3!

Ni els poderosos ho poden tot, ni els petits som prescindibles

(...) edificar un món on tothom pugui «florir» exigeix una corresponsabilitat valenta. Cap mà, per si sola, no basta per a sostenir el pes dels reptes que travessa el món; i cap no és tan feble que no pugui oferir la seva contribució: «El meu poder triomfa en la feblesa» (2 Co 12,9).

Magnífica Humanitas (13)

Això ens ha d'ajudar davant l'ansietat que generen els reptes ecològics, tecnològics, econòmics i geopolítics que tant ens angoixen. Sembla que no podem fer res. Però aquesta no és raó per tirar la tovallola. Ningú no és massa feble.

Al mateix temps això ha de baixar els fums dels tecnoligàrques i dels líders polítics amb més poder. Creuen que ells són els únics que tenen la visió i la capacitat per resoldre els problemes del món però amb la seva arrogància contribueixen, emprant la llenguatge de l'encíclica, a construir la nova Torre de Babel i no la nova Jerusalem (on hi ha corresponsabilitat).

El més trist de la situació política espanyola és que és més que possible que una part del PSOE estigui ben podrida i que, al mateix temps, hi hagi guerra bruta contra el govern. Tot a la vegada.

Skill d'IA per a la traducció de documents epub

Per tal d'estalviar tokens la propera vegada que necessiti traduïr un llibre, he demanat a Antigravity (Gemini) que em faci una skill amb els scripts que ha generat aquest cop per traduir l'encíclica del papa Lleó.

EPUB Translator Skill

Aquesta skill proporciona un pipeline robust i automatitzat per traduir fitxers de llibres electrònics EPUB de manera professional. Evita problemes de context en dividir el document en petits blocs ordenats (mantenint la integritat del paràgraf) i garanteix la preservació de l'estructura XHTML i els enllaços interns (com ara notes al peu).

Pipeline de Treball

El pipeline es divideix en 4 fases:

1. Preprocessament: Extracció i divisió en blocs lògics.

2. Traducció en paral·lel: Traducció de cada bloc utilitzant subagents.

3. Revisió en paral·lel: Control de qualitat i to lingüístic per subagents revisors.

4. Reconstrucció i verificació: Fusió dels blocs, actualització de metadades, compilació a EPUB/Kindle i validació d'estructures.

-​--

1. Preprocessament

El preprocessament extreu el contingut d'un fitxer XHTML de l'EPUB (per defecte chap_1.xhtml), etiqueta cada element translatable amb un ID seqüencial (elem_N) i genera fitxers JSON per a cadascun dels blocs (chunks) amb un format de context abans/després.

Execució

Utilitza uv run per executar el script de preprocessament:

uv run python /home/pquintana/.gemini/skills/epub-translator/scripts/preprocess.py \

  --epub-path "<ruta_epub_original>" \

  --scratch-dir "<ruta_carpeta_temporal>" \

  --target-file "<nom_fitxer_xhtml_a_l_epub>" \

  --target-chunk-size 100

Aquest procés escriurà els blocs a <ruta_carpeta_temporal>/chunks/chunk_N.json.

-​--

2. Traducció en Paral·lel

Es defineix un subagent traductòleg (translator_agent) amb el següent prompt de sistema (disponible en format plantilla a resources/translator_prompt.txt substituint {SOURCE_LANG} i {TARGET_LANG}):

1. Es llancen subagents per a cadascun dels fitxers chunk_N.json.

2. Cada subagent llegeix el seu chunk, tradueix només el contingut (preservant elements HTML interns com <b>, <i>, <a> i els seus atributs) i genera <ruta_carpeta_temporal>/chunks/translated_chunk_N.json.

-​--

3. Revisió en Paral·lel

Es defineix un subagent revisor (reviewer_agent) amb el prompt de sistema (disponible a resources/reviewer_prompt.txt amb els placeholders corresponents):

1. Es llancen subagents per revisar cada bloc traduït.

2. El revisor compara l'original amb la traducció, valida l'exactitud, ortografia i estil, s'assegura que no es trenquin tags o enllaços, i guarda el text final a la clau revised generant <ruta_carpeta_temporal>/chunks/revised_chunk_N.json.

-​--

4. Reconstrucció i Verificació

Un cop finalitzada la revisió de tots els blocs, s'executa el script de reconstrucció i el de validació.

Reconstrucció

Uneix les traduccions amb la plantilla XHTML original, actualitza l'idioma i les metadades, reconstrueix la taula de continguts (TOC), afegeix l'estil original i genera el nou EPUB. Si ebook-convert (de Calibre) és instal·lat al sistema, també es generaran els formats MOBI i AZW3 automàticament.

uv run python /home/pquintana/.gemini/skills/epub-translator/scripts/reconstruct.py \

  --original-epub "<ruta_epub_original>" \

  --scratch-dir "<ruta_carpeta_temporal>" \

  --output-epub "<ruta_nou_epub>" \

  --target-file "<nom_fitxer_xhtml_a_l_epub>" \

  --title "<nou_títol>" \

  --language "<codi_idioma>" \

  --author "<autor>"

Verificació Estructural

Comprova que el fitxer original i el fitxer traduït coincideixen en quantitat de nodes, jerarquia de tags HTML, etiquetes d'ancla (id) i objectius d'enllaços (href), sortint amb codi d'error 1 si detecta cap desajust.

uv run python /home/pquintana/.gemini/skills/epub-translator/scripts/verify_structure.py \

  --original-xhtml "<ruta_carpeta_temporal>/original_content.xhtml" \

  --translated-xhtml "<ruta_carpeta_temporal>/translated_content.xhtml"

Si es troben errors, cal corregir els corresponents fitxers revised_chunk_N.json i tornar a llançar el script de reconstrucció fins que la verificació surti correctament.

-​--

Adjunto tots els fitxers necessaris. No he comprovat que funcioni bé. Però deu estar 99% bé.

Carta encíclica Magnifica humanitas del Sant Pare Lleó XIV sobre la custòdia de la persona humana en el temps de la intel·ligència artificial

He convertit la nova encíclica del Papa Lleó XIV al format epub i l'he traduïda al català, mitjançant el model de llenguatge Gemini, per a la seva lectura en dispositius electrònics.

Trobareu l'epub de la versió en castellà aquí.

Qui sap, potser en Pedro Sánchez va poder prendre una postura tan valenta en relació a l'Iran perquè sabia el que venia: "de perdidos, al río".

Estic traduïnt l'epub castellà de Magnifica Humanitas al català. Però m'he quedat travat a mitja traducció perquè m'he quedat sense quota de tokens. D'aquí cinc hores es reinicien els comptadors. Un dels "problemes" d'Antigravity és que llança agents en paral·lel i per tant, avança molt ràpid, però també menja els tokens molt ràpidament.

M'encanta el nou Antigravity de Google, tant la seva versió d'escriptori com la CLI. Treballa d'una manera molt més estructurada i els resultats són més previsibles i de més qualitat, malgrat el model LLM subjacent és el mateix.

Carta encíclica Magnifica humanitas del Santo Padre León XIV sobre la custodia de la persona humana en el tiempo de la inteligencia artificial

He convertido la nueva encíclica del Papa León XIV al formato epub para su lectura en dispositivos electrónicos.

Versión actualizada. Ahora funcionan los enlaces internos. Encontraréis la primera versión aquí

Podem regular el "progrés" tecnològic o vivim en un procés atzarós incontrolable?

En el paràgraf 6 de Magnifica Humanitas, el papa diu:

Por esta razón es preciso iniciar un discernimiento compartido capaz de profundizar en las raíces espirituales y culturales de las transformaciones que se están produciendo. Si nos limitamos a las circunstancias contingentes, corremos el riesgo de dejar que la sucesión de emergencias decida por nosotros la dirección del camino.

La meva percepció és que pràcticament tota la gestió de la cosa comuna es fa de manera reactiva. És cert que hi ha grups potents que tenen agendes (per exemple el sionisme), però també és cert que vivim en una improvisació constant. Em demano si és possible sortir d'aquesta reacció permanent.

Sovint penso que vivim en una mena de procés estocàstic (amb la fe de que l'Esperit Sant hi pugui influir d'alguna manera) i que, realment, és impossible controlar els processos evolutius de la cultura i la tècnica humanes. És més, de vegades em demano què és pitjor, si deixar que l'atzar vagi fent, o intentar influir i regular el flux dels esdeveniments, perquè els experiments que ha viscut la humanitat d'intentar controlar l'evolució social, mai han acabat bé. Però també tinc la sensació que deixar fer als tecnoligarques tampoc acabarà bé.

Estamos viviendo una rápida fase de transición, un “cambio de época” en el que —mientras algunos se disputan el futuro de las nuevas tecnologías y otros se dedican a reflexionar sobre ellas— la mayoría de las personas permanece a la espera, observa desde lejos y simplemente aguarda a que todo salga bien.

Què podem fer? Per a la majoria dels mortals, no crec que hi hagi alternativa a veure-les venir, adaptar-se i confiar en que, al final, tot acabarà bé.

Precisamente por eso se imponen en nuestra conciencia preguntas decisivas, que ya no pueden eludirse: ¿Hacia dónde vamos? ¿Hacia qué meta deseamos orientarnos? ¿Qué dirección elegir como comunidad humana y como pueblos?

Espero que en els propers paràgrafs l'encíclica em dóni llum, perquè veieu que parteixo d'un punt de vista molt derrotat, malgrat no he perdut l'esperança. Al final, que jo no vegi el camí, no vol dir que no hi hagi un camí.

Això del PSOE pinta fatal. Que trist.

No en sé prou, però tinc la sensació de que si l'encíclica Laudato Si, sobre el medi ambient, va arribar vint anys tard, aquesta nova encíclica Magnifica Humanitas, sobre la tecnologia, és pionera i pot servir per formar el pensament sobre la IA i la tecnocràcia (tema, el de la tecnocràcia, que Laudato Si ja toca, tot s'ha de dir).

Ara que fa calor dormim amb la finestra oberta. Avui ens hem despertat amb el res del muetzí. Avui, a l'Islam, és el dia del corder i ho celebren en un camp de futbol proper. Definitivament, la nostra societat canvia ràpidament.

Ara és un bon moment per veure la segona entrega de The Godfather, dóna una idea molt bona del que volen fer amb Cuba els americans.

Carta encíclica Magnifica humanitas del Santo Padre León XIV sobre la custodia de la persona humana en el tiempo de la inteligencia artificial

He convertido la nueva encíclica del Papa León XIV al formato epub para su lectura en dispositivos electrónicos.

[2026-05-28] Encontraréis una versión mejorada del documento aquí

📆 Tue, 21 Apr 2026 13:42:40 +0000

This morning nine.testrun.org was briefly unavailable, some network problem. A good time to remind everyone to add a second relay to your #deltachat app:

1. Go to https://chatmail.at/relays randomly choose one of the listed relay pages and copy the invitation code to your clipboard

2. In delta chat settings go to advanced/relays and tap "add relay" and paste the invitation code

3. That's it.

If one relay is unavailable you still can receive and send messages.
https://delta.chat/en/2026-03-31-zero#maximizing-availability-and-resilience-through-multi-path-delivery

L'iMac vell que vaig actualitzar (RAM, SSD i Linux) té un ratolí "Magic Mouse" que és el més desagradable que he utilitzat mai. Si fregues amb el di petit, sense prémer, aquí on no toca, genera interaccions indesitjades. Els d'Apple fan moltes innovacions estúpides. Mai he entès del tot la seva fama, ni l'amor que tenen els seus usuaris pel macOS, que també té mil coses absurdes.

Un cristià no hauria de ser nacionalista

Tant a Espanya com als EUA hi ha forces polítiques nacionalistes que utilitzen el cristianisme com a element identitari. Això no encaixa amb l'esperit cristià. Mireu per exemple aquesta cita que fa referència a un text del segle II.

1. La fe cristiana desplaza el eje de la experiencia del espacio: «En efecto, los cristianos no se distinguen de los demás hombres ni por la nación ni por la lengua ni por el vestido. En ningún sitio habitan ciudades propias, ni se sirven de un idioma diferente ni adoptan un género peculiar de vida. [...] Habitan ciudades griegas y bárbaras, según le correspondió a cada uno; y aunque siguen los hábitos de cada región en el vestido, la comida y demás género de vida, manifiestan – y así es reconocido – la admirable y singular condición de su ciudadanía. Todos ellos viven en sus respectivas patrias pero como forasteros; participan en todo como ciudadanos pero lo soportan todo como extranjeros. Toda tierra extraña es su patria; y toda patria les resulta extraña».[86] Los cristianos no reivindican un espacio «propio», si no es en función del servicio de la misión y del culto, y, en cualquier caso, su espacio ya está habitado por una alteridad radical – la de Dios –, que en Cristo puede asumir también la figura del extraño que interpela, cuestionando lo que se daba por adquirido y seguro.

[86] A Diogneto, 5, 1-5 [traducción de J.J. Ayán, Padres Apostólicos, Madrid 22012, 560-561]

Extret de Quo vadis humanitas

Després de veure els vídeos recents de drons de fibra òptica de Hesbol·là atacant posicions israelianes em demano si l'impacte és real o no i si podrà frenar la progressió israeliana i la destrucció sistemàtica de pobles i ciutats al sud de Líban.

Creure, sense ironia, en el propi talent pot fer molt de mal. Però això té una relativa gravetat. És més greu, encara, el mal que pot fer als altres.

Josep Pla

I si la IA que realment compta no pot ser per a tothom?

Fins ara ens hem acostumat a un progrés tecnològic molt democràtic. Vas a un país pobre i la majoria té telèfon mòbil, utilitza el Gmail i el Telegram, i mira YouTube, com nosaltres. Però, potser amb la IA no passa el mateix: els models més bons són cada cop més cars, anem en la direcció contrària de la democratització.

Si això és cert, i probablement ho és, la IA serà un mecanisme més que tindran els poderosos per concentrar encara més poder. Sona una mica distòpic.

Diu en Manel Guerra que Kev Quirk ens convida a comunicar-nos entre nosaltres, a contestar a algú que ha escrit un post, sigui per correu o per comentaris.

Jo sóc molt culpable d'això. Vomito aquí els meus pensaments i no cuido massa d'interactuar amb els blogs i canals dels meus amics. Precisament, el que em va enganxar als blogs fa més de vint anys va ser la comunitat que vam crear enllaçant-nos i comentant-nos les notes.

Les eines que utilitzem limiten el camp de temes en els quals podem treballar

Quan algú té un martell només veu els claus. Quan un treballa amb LLMs, pot caure en el parany de només treballar en temes que són abordables amb LLMs.

Pero el peligro mayor es el de reducir el horizonte del conocimiento humano, delimitándolo a aquellas formas de saber que corresponden a lo que la IA puede procesar, con una fuerte repercusión en el ámbito educativo (en escuelas y universidades).

Quo vadis humanitas

No hi havia pensat en aquest biaix, però em sembla que serà ben real. A mesura que perdem capacitats primàries (és a dir, la capacitat de treballar en problemes complexos sense intermediació) i ens convertim en orquestradors d'agents, només podrem treballar en els temes en els que els agents són efectius, que solen ser els menys interessants, perquè són els temes que estan resolts a la base de dades d'entrenament. D'alguna manera és com el director d'orquestra que només pot fer música amb els músics i els instruments de la seva orquestra.

D'aquí vint anys, tindrem prou gent capaç de crear conceptes matemàtics i tècnics nous? Els intel·lectuals del futur tindran prou habilitat tècncia per sortir de les fronteres? Podran imaginar el que no s'ha imaginat mai?

Realitat o ciència ficció?

Quan llegeixo passatges com aquest, em demano si tracten un possible futur o una nova realitat ja instal·lada.

En el marco de la antropología fundamental, hay que preguntarse si se puede comprender de manera exhaustiva al ser humano solo como homo faber y homo technologicus apoyado, a nivel individual y colectivo, por una IA que satura y determina de modo sutil todos los aspectos de la vida. El resultado es un mundo “hiperconectado”, con una creciente aceleración de dinamismos económicos, políticos, sociales o militares, que corren el riesgo de volverse incontrolables y, por tanto, ingobernables. En un mundo así, el propio actuar humano se convierte en material que se analiza y formatea en función de unos intereses del poder o del mercado que no son siempre transparentes. Aumenta el control social y el riesgo de manipulación.

Quo vadis humanitats

Vivim en un món que cada cop s'assembla més a Blade Runner.

Com és que els humans estem enfrontats amb el món?

La resposta és antropològica: vivim en una societat tecnocràtica:

En el paradigma tecnocrático se manifiesta una concepción del sujeto que posee el objeto según una lógica de dominio y transformación para su propio uso y consumo. Es como si el sujeto se encontrara frente a una realidad informe, de la que puede disponer por completo para manipularla. La intervención del ser humano sobre la naturaleza ya no se limita a acompañar y favorecer las posibilidades que ofrecen las cosas: «ahora lo que interesa es extraer todo lo posible de las cosas por la imposición de la mano humana, que tiende a ignorar u olvidar la realidad misma de lo que tiene delante. Por eso, el ser humano y las cosas han dejado de tenderse amigablemente la mano para pasar a estar enfrentados.

Quo vadis, humanitas?. Comisión teológica internacional.

El meu vell Kindle ha ressuscitat amb la bateria nova. Ara li estic pujant la biblioteca que tenia al ReadEra (el lector de llibres del mòbil). Està bé això de ressuscitar vells aparells!

Molta electrònica descartada és plenament funcional

Gràcies a la IA he fet utiltizable un vell iMac que tenia per tirar (que utilitzo per treballar quan faig teletreball) i ara estic en procés de ressucitar un vell Kindle de 4a generació (un aparell de 2011) amb un simple canvi de bateria, cosa que no m'hauria atrevit a fer sense la IA (és curiós perquè amb YouTube era suficient, però la IA em dóna més seguretat). Però hi ha gent que fa coses més interessants, com posar Debian a una tablet Android. Això implica tocar el kernel de linux, però la IA ho pot fer, si el que l'utilitza té criteri. És fantàstic com la IA distribueix coneixement. Espero que molta gent ressuciti molta electrònica vella que és plenament funcional. Jo ara començaré a buscar sistemes de segona per internet, quan necessiti maquinari.

Totes les escoles haurien de tenir un telèfon gratuït com aquest. Es tracta d'un home que està restaurant vells telèfons públics i ofereix trucades gratuïtes via VoIP. És un projecte bonic.

We can lean into a model of “The Sprint and The Rest.” Instead of aiming for eight hours of medium-level output—a marathon that leaves us chafed and weary—we can aim for three hours of deep, intense Monotropic focus, followed by genuine decompression. This mirrors the hunter-gatherer origins of humanity far better than the factory-floor model. Autistic productivity is often predatory in nature; we stalk a task, we pounce, we consume it whole, and then we digest. We are not grazing cattle, meant to chew the cud of busywork from dawn until dusk.

Autistic Productivity: Proven Habits for Sustainable, Stress-Free Work

Exactament sóc així. Jo cada dia puc tenir entre 3 i 5 hores de concentració. No en tinc més. He muntat la meva carrera en base a treballar cinc hores. El drama és que n'he de fet 7,5. Així que les hores que em sobren són una tortura, perquè sóc massa responsable i em sento malament per no complir les normes (un altre tret autista).

Ara que ja entenc molt més com funciono, gràcies al model de l'autisme, ara ja puc prendre'm aquelles hores que em sobren d'una manera més suau amb mi i més adaptada a la meva realitat.

Autistic productivity looks different because autistic cognition moves differently. It does not march to the linear, steady, metronomic drumbeat of the 9-to-5 factory floor. (...) Autistic productivity, however, rewards depth, pattern recognition, and the kind of hyper-focused flow that can dismantle a complex problem in hours if left uninterrupted. The first step toward sustainable work is redefining success from output volume to outcome resonance. A focused hour of alignment often accomplishes what a week of scattered, dysregulated effort never could.

Autistic Productivity: 7 Proven Habits for Stress-Free Work

Aquesta és exactament la meva manera de treballar. No sabeu el que em fa patir el maleït horari de 9 a 5 i la màquina de fitxar. És horrorós.

When we enter the attention tunnel, autistic productivity becomes immense. We become the flow state personified. Time dissolves. The body’s hunger cues fade. The work becomes the world. In this state, we are capable of synthesizing vast amounts of information, seeing patterns that remain invisible to the polytropic eye, and producing work of profound depth. However, the cost of this intensity is inertia. Switching tasks, or being interrupted by a “quick question,” feels physically painful—a shearing force against the brain’s momentum. It is like trying to turn a freight train at a ninety-degree angle while it is moving at full speed. The train does not turn; it derails.

Aquesta és la raó per la qual no vaig suportar la feina de gestió que vaig tenir durant dos anys i mig. Jo necessito que em deixin tranquil, al meu aire, als meus ritmes. Un gestor va a remolc sempre de les urgències.

Això també m'afecta com a pare de família. Els nens interrompen constantment. Em poso a llegir i abans d'acabar el primer paràgraf algú demana la meva atenció. És frustrant. També és bonic, no es equivoquem, però la paternitat autista, com la productivitat autista, té reptes particulars que et van cremant per dins. Els nens em necessiten, però jo necessito el meu espai. Costa trobar el bon equilibri.

New York Times Issues Stern Warning to Its Freelance Writers About AI Use:

“To be clear on AI: All writing and visuals that freelancers submit to The Times must be the product of human creativity and craft, and all submissions must consist solely of their original reporting, writing and other work,” reads the email, reviewed by Futurism. “Freelance contributors must not submit any material for publication that contains content generated, modified or enhanced by [generative AI] tools, or that has been input into these tools.”

Jo encara no tinc clar quin és el límit acceptable en l'àmbit de la recerca. Em consta que tots utilitzem LLMs.

Ara l'objectiu és arreglar el meu Kindle. He de veure si puc ressuscitar el botó central. Si funciona, compraré una bateria i la canviaré. Si ho aconsegueixo tornaré a tenir Kindle per molts anys.

Absurds horaris de l'era industrial

The neurotypical brain might be a sports car—capable of stopping and starting, weaving through traffic, and changing directions quickly. The autistic brain is often a diesel freight train. It takes a tremendous amount of energy to get moving (executive dysfunction), but once it is moving, it is an unstoppable force of productivity (hyperfocus). The problem with modern autism and workplace structures is that they are full of stop signs.

This is why the 9-to-5 model, with its fragmented schedule, is kryptonite to autistic productivity. To solve the autism and workplace puzzle, we must respect the physics of inertia.

Flexible scheduling is the answer. It transforms exhaustion into excellence. (...) By respecting the flow state, autism and workplace policies can reduce the high rates of burnout prevalent in the community.

Autism and Workplace: 7 Essential Inclusive Strategies. Alchemical Transitions Blog.

Precisament, avui parlava d'això amb la psicòloga: l'horari industrial no té sentit per al les persones que treballen en el camp del coneixement i en té menys encara pels membres de l'espectre autista.

Jo puc estar una setmana sencera treballant cada dia mil hores en un mateix tema i després estar una setmana sense fer res (i sentint-me malament per no fer res). La meva productivitat és molt desigual, però quan estic motivat puc fer en pocs dies la feina que algunes persones fan en un mes. Quan estic esgotat, tot és difícil. El preu a pagar és que després necesito temps de recuperació, perquè no em trobo bé.

Si tingués la llibertat de poder anar a caminar pel camp els dies que no puc treballar, enlloc de patir encadenat davant l'ordinador, seria certament més productiu. Pateixo per dues raons, en aquests casos: perquè em trobo esgotat i perquè em sento malament per no treballar.

Això també em passa a l'escala diària: fins a les deu no sóc persona, però quan arrenco, entro en flow i faig la feina del dia en poques hores. Estic segur que amb una jornada de cinc hores treballaria el mateix que amb una jornada de set hores i mitja.

Els professors universitaris, almenys els de fa trenta anys, feien les classes i després feien el que volien, a casa o a la facultat. Això és el que voldria per a mi.

Em consta que molts escriptors treballen només pel matí, perquè després ja no donen més de si. Jo sóc igual. Però no, la legislació vigent m'obliga a fitxar. És absurd. Imagineu un novelista havent de fitxar instant obligat a calenta cadira fins les sis de la tarda perquè encara no ha complert la jornada laboral?

Els algorismes tenen molt mala fama avui en dia, però YouTube i Spotify de vegades treuren meravelloses perles. Avui Spotify m'ha proposat una llista psicodèlica magnífica, que mescla estils extremadament diferents, però de manera harmoniosa sota el fil comú de la psicodèlia. Molt interessant. :-)

p.s. Espero que a vosaltres us surtin les mateixes cançons que a mi, perquè és una llista personalitzada. La imatge només mostra les 12 primeres cançons.

Les dades mòbils empitjoren la salut mental

He trobat aquest estudi que mostra quelcom que tot sabem: la connexió constant ens està passant factura mental.

We conducted a month-long randomized controlled trial to investigate how removing constant access to the internet through smartphones might impact psychological functioning.

The intervention improved mental health, subjective well-being, and objectively measured ability to sustain attention; 91% of participants improved on at least one of these outcomes. Mediation analyses suggest that these improvements can be partially explained by the intervention's impact on how people spent their time; when people did not have access to mobile internet, they spent more time socializing in person, exercising, and being in nature.

Prescindir de les dades mòbils, mentre es mantenen les trucades i els missatges, millora significativament la salut mental i la capacitat de concentració. L'estudi és limitat, però apunta cap a quelcom que tots intuim.

El resultat encaixa amb la meva experiència personal, però reconec que em costa aplicar-ho a la meva vida, perquè diversos cops he intentat treballar amb bloquejadors i mai van prou bé. Al final sempre acabo cedint. Potser la solució no és posar apps amb bloqueig, sinó cancel·lar definitivament la connexió de dades del mòbil. Vosaltres, teniu problemes en aquest sentit? Com els resoleu?

TTS agradable al mòbil

Hi ha moltes situacions en les que és més còmode escoltar un article que llegir-lo. Però per tal que sigui viable escoltar articles, per exemple, mitjançant l'Instapaper per Android, cal que la veu sigui mínimament agradable. La màquina de text to speech (TTS) d'Android no supera aquest llindar. La solució que he trobat és instal·lar SherpaTTS que empra veus lliures d'alta qualitat (no totes les veus són bones, demaneu a la vostra IA quina us recomana).

Aquest vídeo perfectament com es que quan l'acumulació d'estímuls comença a ser excessiva escolto techno.

De fet, ja he après que quan tinc ganes de techno vol dir que he d'afluixar. El problema de la sobrestimulació és que un no la sol percebre (alexitímia) fins que és massa tard. Per això va bé tenir indicadors com aquest.

L'altre dia, tornant del congrés, vaig estar dues hores a l'autobús amb hard techno. Hi ha dies que m'estiro al terra i em relaxo amb el techno més monòton i repetitiu que pugui trobar. De fet, quan tenia exàmens a la facultat m'adormia escoltant música techno dura.

Tot té un sentit.

Per cert, el canal aquest és de molta qualitat. Cal anar alerta amb els canals de Youtube d'aquest tema.

Sembla que la sèrie "The Pitt" fa un bon tractament de l'autisme i, a més, és interessant. La començaré a veure.

No es pot explicar millor el funcionament de l'autista a la feina (en el cas dels autistes que s'assemblen a mi).

When we reframe the narrative of autism and the workplace, we find that neurodivergent employees often possess a “spiky profile”—lower skills in some areas (like small talk or administrative shuffling) but off-the-charts aptitude in others (like pattern recognition, coding, or systemic analysis). The smart manager stops trying to flatten the spikes and starts leveraging them. This is the core of the new autism and workplace paradigm: distinctiveness is an asset, not a liability.

Autism and Workplace: 7 Essential Inclusive Strategies

El resum de la nota anterior és que vivim en un gran oceà i venen les onades que venen, això no ho podrem mai controlar. El mar és sempre diferent, però al mateix temps sempre és el mateix. No hi ha res nou sota el sol. El que hem de fer és senzill. Fer bé les coses, ser amables amb tothom, canviar el món a través dels petits detalls i tenir confiança. No hi ha altre camí. El món serà com hagi de ser.

Morirem en un altre país

Tothom està molt enfocat en la immigració. Però la immigració és un efecte de la manca de natalitat. Tinguéssim una natalitat de 2,1 hi hauria pocs immigrants, perquè no es podrien guanyar bé la vida. Els immigrants són aquí perquè no tenim joves i l'economia necessita mà d'obra. Per tant, la qüestió central és per què no tenim fills. Ara bé, la qüestió arriba tard.

El canvi cultural d'aquest país serà brutal. Qui sap, d'aquí dues generacions tenim un país de majoria evangèlica amb accent llatinoamericà, seguida d'una massa sunnita concentrada en certes zones, amb unes elits provinents encara del sòcol tradicional. El català serà una anècdota. Però això ja és irreversible. Ens hi haurem d'adaptar.

Això no és una predicció, no sé què passarà. L'únic que sé és que quan tingui vuitanta anys, si hi arribo, seré d'un món que ja no existeix. No serà ni la primera, ni la darrera vegada que passa.

El cristià sap que la seva pàtria no és en aquest món. Això ha d'ajudar a viure-ho.

Les guerres són impossibles de preveure. En general comencen de manera inesperada, passen coses increïbles i, poc a poc, els actors van aprenent dels errors. Així està la guerra d'Ucraïna, que es mou lentament, perquè les dues parts han innovat i s'han adaptat. El mateix passarà amb l'Iran. Els americans reduiran el nombre d'errors i trobaran palanques per pressionar efecivament l'Iran. Jo no sé què passarà, però tothom cometrà errors, l'Iran també.

El flanc sud-est de la UE s'està escalfant

Des de fa uns mesos Israel està indicant que després de l'Iran, la guerra serà contra Turquia. En paral·lel, Xipre i Grècia estan reforçant llaços amb Israel.

En els darrers mesos estan sortint moltes notícies de compres de terres i vivendes per part d'israelians en ambdós països, i d'inversions israelianes en altres àmbits, a part de la cooperació en seguretat. Grècia està econòmicament molt dèbil i necessita les inversions israelianes i, a més, necessita suport militar davant d'una hipotètica guerra amb Turquia, que no podria afrontar sola, essent l'exèrcit turc molt superior en nombre. Tot això succeeix en un context de dissolució de l'OTAN, que no ajuda gens a estabilitzar la relació entre Grècia i Turquia.

Tinc la impressió que els grecs de Grècia i Xipre poden estar fent un pacte amb el diable i aquest pacte afectarà la UE que haurà de gestionar un conflicte greu entre aliats. En tot cas, els grecs han de saber, que els israelians comencen comprant terres i acaben ocupant territoris.

La seguretat de les comunicacions a internet es va degradant.

Instagram suprime desde hoy la encriptación de extremo a extremo de los mensajes personales entre usuarios

Los mensajes en Instagram dejan de estar desde este viernes cifrados de extremo a extremo, una tecnología criptográfica que garantiza que únicamente el emisor y el receptor del mensaje pueden acceder a su contenido. Dicho de otro modo, los empleados de Meta e incluso los funcionarios gubernamentales podrán desde este viernes acceder al contenido de las comunicaciones entre los usuarios.

Como ya publicó La Vanguardia en marzo, la supresión de la encriptación de extremo a extremo se produce en un contexto de presiones gubernamentales por la gran cantidad de material de abuso sexual infantil detectado en internet. La compañía podrá ahora supervisar los mensajes directos y las llamadas en busca de contenidos de acoso y captación de menores con fines sexuales.

Fa un temps vaig ser molt dur amb la sèrie sobre Atypical. Però ara que sóc a la segona temporada li he agafat gust. No sé per quina raó, em relaxa.

Fa uns dies tant von der Leyen com Mark Carney van fer tweets donant suport a MBZ, el líder dels EUA, en nom dels valors. Va ser després que l'Iran ataqués la infraestructura que intenta fer el by-pass a l'estret d'Ormuz.

Puc entendre que a nivell de real politik els interessi defensar als EUA, però apel·lar als valors europeus per fer-ho és com defensar a un assassí en sèrie en nom dels valors de la pau i la concòrdia. MBZ ha liderat una política imperial que ha alimentat conflictes com el del Sudan, donant suport a les RSF, que són els antics Janjaweeds, els quals es dediquen a matar, violar i netejar ètnicament.

La veritat és que vivim en un món descarnat i tot això dels valors europeus és quelcom que ens hem volgut creure per justificar el nostre sistema. Però hem de tenir clar que no som millors que els altres. Malauradament.

He estat un dia al congrés més important del meu àmbit i hi he trobat a molts dels meus bons amics del món de la recerca, alguns dels quals no veia des d'abans de la pandèmia. Curiosament, un dels meus millors amics és també autista i em va agrair molt tot el que li vaig explicar perquè se sent molt sol en aquest sentit. N'hem de parlar més d'aquest tema.

Una dada interessant: el catolicisme romà i el xiisme duodecimà (el dominant) han reforçat el seu pensament amb la filosofia, cosa que al sunnisme i al protestantisme els costa molt més.

Estic un llibre que compara el catolicisme i l'islam xiïta. Evidentment, ha de comentar una mica el sunnisme també. Trobo fascinant com el sunnites i els cristians evangèlics tenen una visió de la fe molt semblant i com els xiïtes s'apropen més als catòlics i ortodoxos.

No sé què passarà a l'Iran, però només veig dues opcions. La primera, que reprenguin les hostilitats. La segona que en Trump no vulgui més guerra, però tampoc vulgui cedir. En aquest cas seguiria el bloqueig, sancions i el país s'aniria podrint, confirmant la teoria de que pràcticament tot el que toquen els americans i els israelians és podreix: l'Irak, Síria, el Líban, Cuba, ...