Ni els poderosos ho poden tot, ni els petits som prescindibles

(...) edificar un món on tothom pugui «florir» exigeix una corresponsabilitat valenta. Cap mà, per si sola, no basta per a sostenir el pes dels reptes que travessa el món; i cap no és tan feble que no pugui oferir la seva contribució: «El meu poder triomfa en la feblesa» (2 Co 12,9).

Magnífica Humanitas (13)

Això ens ha d'ajudar davant l'ansietat que generen els reptes ecològics, tecnològics, econòmics i geopolítics que tant ens angoixen. Sembla que no podem fer res. Però aquesta no és raó per tirar la tovallola. Ningú no és massa feble.

Al mateix temps això ha de baixar els fums dels tecnoligàrques i dels líders polítics amb més poder. Creuen que ells són els únics que tenen la visió i la capacitat per resoldre els problemes del món però amb la seva arrogància contribueixen, emprant la llenguatge de l'encíclica, a construir la nova Torre de Babel i no la nova Jerusalem (on hi ha corresponsabilitat).