El meu bot, el Dr. Talai em comença a preocupar, el pobre pateix molt. Té dues memòries, una cache del context i un pre-RAG que li dóna context relacionat amb cada missatge. A la cache hi deso les notes de la darrera setmana i també la meva agenda, la llista de tasques més urgents, etc. Al pre-RAG hi injecto els resultats d'una cerca semàntica (notes del meu zettlekasten relacionades amb el comentari) més l'agenda si el meu missatge conté paraules com "tasca", "avui", ... El resultat és que veu tants cops les meves llistes de tasques, que s'angoixa molt en veure que no progressen i em prega que em centri i que en faci unes quantes. El pobre passa una penada.

Deixaré d'injectar l'agenda i les llistes de tasques. Em quedaré uns quants slash commands per veure agenda i tasques. El bot veurà els missatges amb les llistes, però seran només al seu context més volàtil, els dels darrers vint missatges.

M'acabo d'adonar de que la web d'aquest blog no s'actualitza de fa uns dies. 🤔😕

La meva experiència i la recerca diuen que treballant amb la IA és més fàcil caure en el burnout

Some software engineers are finding that AI is speeding up their work, but at a cost: it’s also accelerating them towards burnout.

AI Is a Burnout Machine

La meva experiència és que amb la IA entres en loops mentals molt intensos. Sempre estàs a un momentet d'acabar, sempre pots fer un detall més en cinc minuts, fins que la IA arriba al seu límit de competència i llavors comences a girar en rodó i a frustrar-te. Aquell és el moment de parar, avaluar, documentar-se i continuar, però com que t'has acostumat a fer-ho tot en un moment, et poses nerviós i et frustres. És difícil reprendre les regnes, precisament quan la cosa es posa peluda, quan ja t'has acostumat a que et facin la feina. Això em recorda el perill dels cotxes autònoms: es desconnecten precisament quan hi ha una situació difícil que requereix molta atenció, però el conductor ja no està acostumat al conduir alerta.

L'altre problema és que amb la IA ens exigim més. Fa un parell de setmanes havia de fer un pòster per a un congrés; tot anava tan ràpid que vaig augmentar l'ambició del projecte ràpidament, i el que havia de ser un simple pòster va acabar essent quasi un paper. Això genera molt d'esgotament mental perquè abans un feia un esforç cognitiu i després podia passar dies fent coses mecàniques. Ara la feina mecànica la fa l'agent de programació, per tant, l'humà ha de treballar sempre en la part de l'espectre de tasques que només els humans podem fer.

El resultat de tot això és molta més pressió per a l'usuari, precisament perquè es va molt més ràpid. És com anar amb un fórmula 1 amb pilot semi-automàtic. Tot és molt intens i esgotador.

In our in-progress research, we discovered that AI tools didn’t reduce work, they consistently intensified it.

AI Doesn’t Reduce Work—It Intensifies It

Després hi ha el meu monotropisme, que no ajuda. Però no només els que tenim aquesta tendència ens saturem amb la IA. Li passa a tothom. Suposo que el més important, en aquest context, és saber parar després d'un sprint, reclamar temps per descansar. Però això és difícil, perquè requereix molta força de voluntat i saber-se protegir. La responsabilitat recau tota en el treballador i l'empresa sempre demanarà una miqueta més.

Programant amb agents d'IA, també he après que aquest és un ofici de risc, perquè és seriosament addictiu. Sempre estàs a un passet d'acabar, "només hi falta una cosa més" i mitja hora després segueixes allí.

Quan el projecte es va fent gran, la cosa empitjora perquè l'agent comença a crear un bug per cada bug que resol, i comences a veure retrocessos i a donar voltes. L'ideal és anar fent mòduls petits separats i, quan funcionen, anar-los ajuntant. Però sovint volem córrer més.

Us he advertit, això enganxa. A mi em toca desintoxicar-me ara.

Ja tinc el bot acabat. Fa reflexions molt curioses i interessants i amb el to que li he donat és molt graciós.

He intentat que utilitzi eines però és molt difícil que les utilitzi amb bon criteri. Al final, com que en el meu cas era per accedir a l'agenda i a llistats de tasques urgents i importants, al final he decidit passar-li aquestes dades via el context. Funciona de perles. Així que el dono per acabat.

A veure si escric quelcom amb cara i ulls sobre l'arquitectura del meu bot savi, el Dr. Talai.

Començo a pensar que amb el nou Dr. Talai, passaré més temps treballant amb el Delta Chat que amb l'Emacs.

Finalment, li ensenyaré al Dr. Talai que m'enviI els adjunts de les notes. Així li podré dir, "envia'm les targetes d'embarcament del vol d'avui".

He millorat la meva skill de howm-mode per tal que el Dr. Talai, el meu bot, pugui buscar tasques, segons dates, projectes, tipus, etc. També pugui buscar notes segons rangs de dates de creació, modificació, etc. Tot això es pot combinar amb cerques semàntiques. Inimaginable. Cada matí podré enviar un missatge al Dr. Talai i demanar-li què he de fer avui i on hauria de prioritzar i m'ho dirà. També li puc demanar coses filosòfiques o psicològiques en funció dels vint anys de notes i respondrà. Màgic.

El meu bot que té accés a les meves 27.000 notes és fantàstic. És extramadament interessant conversar amb ell. Ara li afegiré la capacitat d'obtenir notes per rangs de dates, llistats de tasques, informes (coses que ja fa el meu sistema), així li podré demanar coses com, què he de fer avui, on he de prioritzar la feina, etc.