Les coses polítiques del país evolucionen en un sentit insospitat, d’un interès creixent. Fins ara semblava que tot el forcejar social es reduïa a una petició de millorament de les coses administratives. I més aviat es torna tot emotiu. És molt possible que alguns mesos enrere la gent s’hagués acontentat amb una reforma administrativa. Ara ens trobem molt més enllà i la velocitat del moviment augmenta a simple vista.
Josep Pla. El Quadern Gris.
Qualsevol diria que Pla parla del Procés.
Feia setmanes que no llegia "The Dawn of Everything" de Graeber i Wengrow. Avui amb gran alegria he vist que a part de repartir estopa contra Pinker també reparteix contra Yuval Harari. Està molt bé. Cal posar aquests pretesos savis del segle XXI al seu lloc de divulgadors esbiaixats.
Un grup de Delta Chat és un molt bon lloc on desar documents privats. Tinc un grup amb la meva dona on hi tenim els DNI, els carnets sanitaris, etc. de tota la família. Així ho tenim sempre a mà. Com que és un grup de Delta Chat tot va xifrat amb OpenPGP i, de fet, les còpies són totes locals. En els servidors no hi ha res perquè només fan de relay. És perfecte.
Ara volia anar a fer una volta en bici amb els fills, però ho he descartat només sortir per la porta de casa.
Els estius actuals són terribles. A l'hivern, poc anar en bicicleta, fins i tot quan neva. Només m'he de tapar. A l'estiu assolim un límit biològic.
És una llàstima, la veritat.
El Quadern Gris de Josep Pla és una gran lectura per a mals lectors. És literatura dalt nivell, però a petites dosis i sense la necessitat de mantenir al cap una complexa trama o una tupida xarxa de noms. Una delícia a fascicles.
Avui he automatitzat l'aire condicionat de cada (una vella màquina Mitsubishi) mitjançant elements de domòtica de Switchbot. La veritat és que és fàcil de fer anar. Està molt ben pensat.
Aquesta pantalla mostra algunes característiques interessants de la meva extensió de vscode per treballar amb fitxers en format de l'Emacs Howm Mode. Veieu una nota feta en markdown, amb un parell de tasques de diferent tipus ben marcades. També veieu, a la línia dos, un avís sobre els retroenllaços (no n'hi ha) i sobre les 10 notes semànticament més similars. Posant el ratolí a sobre, surt la llista de notes similars i, veureu que ho són realment. Visca els vector embeddings!. A la mà esquerra hi veieu un panell amb les deadlines per avui i les tasques més urgents. Allí també s'hi poden veure les notes en ordre cronològic invers i també les notes contextuals, com les que ja hem comentat. Totes les targetes de la barra lateral es poden arrossegar a qualsevol nota, per crear enllaços, és molt pràctic, i totes les tasques es poden posposar, cancel·lar o marcar com a fetes des de la pròpia nota o des de la barra lateral. La veritat és que és un sistema genia. Molt millor que Obsidian, almenys per a mi. :-)
What can go wrong?
Trump’s plan is a war between Syria and Lebanon, with Jolani taking the lead in combat against Hezbollah.
He claims that the Syrian president has already accepted this task. It would then remain for Israel to withdraw its troops from the occupation it maintains in Syria and southern Lebanon.
The result of this would be Hezbollah and other Shiite militias operating in Syria starting a war, eliminating any chance of stability in Syria and keeping the Syrian army so occupied internally that it would have no means to advance on the front against Hezbollah, even with generous payments in dollars.
For Israel, this situation would create multiple conflicts on its borders, expanding destabilization into a war that is very difficult to win.
O sigui, la solució que té en Trump amb el Líban és una guerra entre Al Qaeda (el que representa el president sirià ara mateix) i Hesbol·là, tenint en compte que Israel va destruir el que quedava de l'exèrcit sirià quan va caure el president Assad. Això serà una terrible guerra d'odi sectari, un guerra interminable.
Està com un llum.
El petit poble on van a l'escola els meus fills (~4000 habitants) té encara una estelada a l'entrada i en diversos punts estratègics del poble. És un poble dominat per Junts i molt indepe. O això jo pensava.
Aquí, per les festes, fan una mena de rua de carnaval amb guerra de confeti. Dues comparses van anar del mundial i entre els membres de les comparses, que havien d'anar vestits de les seleccions, la majoria anava amb camisetes de la selecció espanyola. Al mateix temps, sento cada cop més comentaris en favor de Vox, no tants sobre Aliança.
Aquest país que abans era indepe, ara està emocionat amb la "roja" i amb l'extrema dreta espanyola.
Realment és mal d'entendre. O potser no tant.