Només 5 línies
La petita conversa quotidiana
Bridgy Fed

Qui llegeix massa, no té temps per pensar

Por consiguiente, leer mucho resta al espíritu mucha elasticidad (...), el medio más seguro de no tener ninguna idea propia es tomar un libro en la mano en cuanto se dispone de un minuto. He aquí la razón de que la erudición hace a la mayoría de los hombres todavía más estúpidos de lo que son por naturaleza y priva a sus escritos de todo éxito.

Arthur Schopenhauer. Pensar por si mismo.

Això em fa pensar en els estúpids que fan vídeos o articles de blog explicant com llegeixen 52 llibres l'any. També em fa pensar en la gran massa de intelectual yet idiot que omplen els rangs de les administracions i les corporacions.

Obrir entrada → Comentaris (0)

Si utilitzeu Ubuntu i també utilitzeu Flatpak/FlatHub, la millor manera de gestionar els paquets és utilitzar el Centre de programari d'Ubuntu per a apt i snaps, i emprar Bazaar per a gestionar els Flatpaks. Així queda tot ben separat i net. Si utilitzeu la botiga d'aplicacions del Gnome, acabareu amb dues aplicacions que gestionen els paquets del sistema (apt). No genera problemes, però pot ser confús.

Obrir entrada → Comentaris (0)

Estic llegint "Cabotatge Mediterrani" de Josep Pla. En el capítol de Marsella deixa fatal a Le Corbusier. Que no ens senti la meva germana arquitecta; no esperava altra cosa d'en Pla i me n'alegro profundament.

Obrir entrada → Comentaris (0)

Aquests dies he intentat emprar l'app de Substack així com els seus creadors volen que l'emprem: com una xarxa social d'articles. L'experiència és esgotadora. Recorda la de Linked-In. El producte és ple d'articles escrits per autors que l'únic que pretenen és mostrar al món el molt que en saben d'una cosa. Són articles buits, plens de llenguatge grandiloqüent i estils pretenciosos per comunicar coses simples que cabrien en quatre tweets. La veritat, aquesta guerra global per "posicionar-se" em cansa molt. És esgotador. No podríem deixar de pretendre i simplement comunicar?

Obrir entrada → Comentaris (0)

Com d'espessa és la perruca que portem?

En diferents moments de la meva vida m'he adonat que tenia el cap ple d'idees que no eren realment meves; idees d'altres que inundaven la meva ment fins al punt de fer-me creure que eren conviccions pròpies. De fet, és una lluita constant.

Schopenhauer, en el seu assaig sobre l'erudició i els erudits, utilitza la perruca com a metàfora: qui en porta té el cap cobert de cabells que no són seus.

La perruca és el veritable símbol del pur erudit. Guarneix el cap amb cabells estranys perquè no en té de propis. Així, l'erudició que l'adorna consisteix en una gran massa d'idees alienes, que ni li escauen tan bé ni tan naturalment, ni s'adapten tan útilment a tots els casos i finalitats, ni estan tan sòlidament arrelades, ni són reemplaçades tan prompte, un cop exhaurides, per d'altres del mateix origen, com les sorgides del propi fons personal. Ja Sterne, en el seu Tristram Shandy, va tenir la gosadia d'afirmar: Una unça de talent propi val per dues mil lliures de talent aliè.

M'agrada molt l'analogia. De fet, en el mateix text comenta que tenir el cap atapeït d'informació només demostra que la persona no ha tingut gaire temps per pensar. Haver-ho llegit tot, voler saber-ho tot, és sovint el símptoma de portar perruca. El mateix retreu a l'escriptura compulsiva: escriure en excés ocupa la ment i perjudica la reflexió serena.

Segons el filòsof, val més llegir poc i bé, i dedicar molt més temps a pair i a pensar que no pas a absorbir o produir informació sense descans. En un entorn saturat de soroll, fer espai al pensament propi és gairebé un acte de resistència.

Obrir entrada → Comentaris (0)

Schopenhauer no coneixia la felicitat

Estic llegint "L'art de ser feliç" de Schopenhauer i em decepciona molt perquè en el fons és estoïcisme sofisticat. La lectura és agradable, però redundant per al que ha llegit sobre estoïcisme i budisme. El pessimisme del text és tan profund que un acaba sentint pena per l'autor. Quina tristor viure la vida pensant que només el dolor és real, enfocant la vida en la gestió dels danys, sense cap mena d'amor, ni trascendència. Al final no és un manual per a la felicitat, entesa com a plenitud, és un manual per a obtenir una vida insípida.

Obrir entrada → Comentaris (0)
13195

La liberalització de les línies ferroviàries d'alta velocitat ha estat finançada pel contribuent espanyol.

La posterior liberalización [del AVE], en el 2012 al calor de la resaca de la gran crisis, fue buena para los nuevos competidores y para los usuarios. Pero se ha financiado con el incremento de la deuda de Adif y de Renfe (más de 30.000 millones). En parte porque a la primera se le ha impuesto cobrar un canon muy bajo a los nuevos operadores. Al final, ha sido el contribuyente español, después de financiar la red, quien ha pagado esas rebajas de cánones y evitado que las operadores privadas registren pérdidas disuasorias. Y todo para tener el sistema patas arriba, como retrata la posible suspensión de la línea Barcelona-Madrid, la más transitada, durante dos años.

El delirio de las elites españolas con el AVE... y cercanías, por Manel Pérez

És a dir, estem pagant a Trenitalia i a la SNCF per tal que facin córrer trens per les nostres vies. No té ni cap ni peus.

Obrir entrada → Comentaris (0)

El temps posa cada cosa al seu lloc

Acaba de aparecer un estudio finlandés que ha remecido varios de los supuestos que se daban por válidos respecto de las reasignaciones médicas de género en adolescentes (menores de 23 años). Entre quienes recibieron intervenciones médicas, la necesidad de atención psiquiátrica aumentó de forma marcada en términos descriptivos, pasando del 9,8 % al 60,7 % en la reasignación feminizante y del 21,6 % al 54,5 % en la masculinización. El estudio abarca el período entre 1996 a 2019. font

Obrir entrada → Comentaris (0)

Jo tinc el meu agent secretari particular. Però és probable que aviat ja no calgui fer l'enginyeria que he fet jo, perquè els agents comercials seran molt millors i no caldrà configurar-los tant. Claude Duet n'és un exemple.

Obrir entrada → Comentaris (0)
13110

Potser no hauríem de desar tot el nostre correu al servidor

Una de les característiques que més m'agraden del Delta Chat és que en la seva arquitectura els servidors de correu només fan de "relays", és a dir, distribuieixen missatges, però no els emmagatzemen més del necessari. Als servidors hi ha molt pocs missatges. Això protegeix als usuaris perquè, en el cas d'un atac a un servidor, hi hauria poca informació a aconseguir.

Amb el correu electrònic tradicional fem el contrari, ho deixem tot al servidor per poder-hi accedir fàcilment des de qualsevol màquina. Com ens explica マリウス això no és una bona idea:

For most people an e-mail account amounts to a more thorough dossier than anything an intelligence service could have ever assembled by hand a few decades ago.

Jo que tinc un compte tradicional d'IMAP, la sola defensa que protegeix aquest dossier tan gustós són la contrasenya (la tinc molt bona) i el propi protocol. En temps de LLMs, aquestes defenses són poca cosa, si algú troba una vulnerabilitat a la implementació d'IMAP del meu servidor podrà pescar un munt d'informació. La solució és fer com ho fa el Delta Chat, deixar al correu només l'imprescindible.

Rather than treating the server as the one place where your mail is stored and your laptop as a viewer onto it, you treat your laptop as the place where your mail is stored, and the server as a temporary drop box for incoming and outgoing messages. It’s literally as easy as that, and everyone no matter their technical abilities can implement this change.

Tinc la sensació que el millor seria tenir un servidor de correu local a l'ordinador i moure-hi allí els correus que ja no hagin de ser al servidor al núvol. D'aquesta manera, qualsevol client hi podrà accedir i no et lligues a format de torn que utilitza el client que utilitzes avui, però que potser no voldràs utilitzar demà.

Però l'ideal seria anar deixant el correu tradicional i passar al Delta Chat per a la majoria de comunicacions. Delta Chat gestiona molt bé la comunicació entre clients propis sense haver de desar els missatges al núvol. Però això, en el context actual, és somniar.

Obrir entrada → Comentaris (0)

Arxiu per any i mes