Aquest jove ha agafat un vell pick-up dels anys 80 i l'ha convertit en elèctric (mantenint les marxes!). M'encanta.
Arxiu 2026-06
Em fa molta gràcia tota aquesta gent que acusa al Papa de ser d'esquerres, quan simplement és catòlic. El Papa aplica una doctrina que no és gens nova: coses tan "noves" i revolucionàries com la paràbola del bon samarità. De fet, les idees d'esquerres neixen d'un marc de pensament cristià. Per tant, és a l'inrevés. Ser conservador és tenir la prioritat pels pobres i també tenir cura de la casa comuna.
Bizum Pay permetrà fer pagaments amb el mòbil a comerços sense enviar les dades a VISA o Mastercard. Està molt bé. Aquesta mena de sobirania és molt important. Quan sigui accessible utilitzaré aquest mètode de pagament per defecte.
Avui segueixo castigat. ;-)
Ha mort un quadrant de la pantalla del Kindle que vaig reparar fa poc. 😓 He decidit comprar un Kobo Clara BW.
Darrerament tinc dificultats per controlar la meva addició als pòdcasts, Youtube i X. Espero nbo acabar com l'home de la il·lustració. 😓
Un telèfon tonto, però no tan tonto
Sunbeam Wireless fa dumb phones bastant intel·ligents. Són clam shells de tota la vida, però amb Waze i e-mail. Són cars però interessants. El problema és que no tenen l'app del banc.
Jo voldria un telèfon estúpid amb Delta Chat, Google Maps (o Waze), CaixaBank, Spotify, una càmera de fotos potable i un assistent per veu com Gemini. Amb això tindria una eina molt útil, però que no seria additiva, com el meu telèfon actual.
El problema és que acabaria fent bots de Delta Chat per interactuar amb els serveis que em causen pujades de dopamina.
Efectes econòmics de la bomba nuclear
Aquí teniu tres paràgrafs (no consecutius) del recent article de The Wall Street Journal que relata el boom econòmic que viu Corea del Nord:
North Korea is the world’s most unlikely growth story. Its economy is flourishing in ways not seen in years, aided by arms sales and troop deployments to Russia, supplies and financing from China, and the ability to flout international sanctions to import more energy, components and materials. Chinese leader Xi Jinping traveled to North Korea this week for his first foreign trip of the year.
South Korean think tank reports, with titles like “Sanctions Don’t Show in Satellite Imagery,” point to evidence that North Korea’s claimed economic progress isn’t mere propaganda. Vessel activity has surged at North Korea’s oil-storage facilities, which are being expanded. Many parking lots are more packed. North Korea now shines roughly three times as bright at night as it did five years ago, according to another report.
Kim’s nuclear program thus far has proven to be a deterrent against military attacks or attempts to forcibly unseat him from power, enabling him to shift his focus to the economy. The economic progress dims hope for a nuclear deal with the U.S., since Washington has often dangled sanctions relief or economic incentives to get Pyongyang to freeze, halt or relinquish its nuclear program.
Un cop tens la bomba, l'Imperi deixa de podrir el país amb intents constants de canvis de règim i demés atacs a la sobirania i tota l'energia es pot enfocar cap al desenvolupament. És trist perquè això solidifica un sistema de control social terrible, el de Corea del Nord, però és un missatge clar per al món: si l'Iran hagués tingut la bomba, no li hauria passat res del que li ha passat recentment. Qui diu l'Iran, diu qualsevol altre país que no segueixi el camí marcat des de Washington.
🚫 Missatge esborrat
I si l'Iran ja tingués la bomba?
N'hi ha que diuen que una font paquistanesa ha filtrat que l'Iran ja té la bomba nuclear. Si això és cert, la guerra iniciada pels israelians i els americans, haurà aconseguit el contrari del que s'esperava, és a dir, enlloc de parar el programa nuclear iranià, hauran fet que els iranians, donades les circumstàncies, hagin contradit la seva pròpia doctrina sobre l'arma nuclear (que és haram segons l'Islam). Un èxit.
El Pepe Escobar és un periodista amb una agenda, així que s'ha d'agafar amb pinces el que diu. Però és cert que en Trump ha canviat molt d'actitud els darrers dies.
Avui no toca programar. 😓
De fet, no toquen ni tasques administratives, que cada cop faig més amb l'IA també. La IA és genial per omplir formularis i documents administratius.
p.s. No entenc com és que em surt Claude, si no tinc una subscripció a Claude, ni configurada l'API de Claude. Això és Antigravity i amb Google AI Pro només m'entren els models Gemini (que van molt bé, tot s'ha de dir).
Quan un programa amb agents utilitza moltes menys biblioteques. Això és bo. Les biblioteques són sempre un risc de seguretat (suply chain attack). Amb els models LLM podem aprofitar el coneixement inclòs en les biblioteques, perquè són a la base de dades d'entrenament del model, sense perdre el control del nostre codi. Això és molt bo des del punt de vista de l'usuari.
La subscripció de 20 € a Google IA Pro se m'està començant a fer curta. Ups. A veure si és veritat que amb l'ordinador nou de la feina podré fer inferència al meu laptop.
La tecnologia no és neutral
Les innovacions tecnològiques —inclosa la intel·ligència artificial— no són neutrals; poden augmentar la participació i la justícia, o ampliar les desigualtats, el control i l'exclusió.
Lleó XIV. Magnifica Humanitas.
Quelcom que el moviment pel programari lliure sempre ha sabut veure.
L'ultraliberalisme i el capitalisme d'amigots són incompatibles amb el catolicisme
El desenvolupament és humà quan posa al centre les persones i no l'acumulació de béns, i quan es refereix també als pobles, no solament als individus. La justícia exigeix el reconeixement dels drets socials i dels drets dels pobles, i inclou la responsabilitat envers els qui vindran després de nosaltres. Per això no és humà un desenvolupament que augmenta el consum d'uns quants a costa de costos i ferides en uns altres, o que relega regions senceres a rols subordinats impedint-los expressar les seves pròpies potencialitats. [111] El desenvolupament és integral quan no es redueix a l'àmbit econòmic, sinó que promou la qualitat de vida en les seves dimensions espirituals, culturals, morals i relacionals, en el respecte a la Casa comuna, a la diversitat dels pobles i a les seves maneres de viure.
Lleó XIV. Magnifica Humanitas.
La ideologia econòmica i social que va de Thatcher i Reagan fins a Milei i Trump és incompatible amb la Doctrina Social de l'Església. Tampoc és lícit que un estat deixi sense drets a un poble (Palestina).
No es pot ser més clar. La vida del catòlic té un vesant individual i un altre col·lectiu i són inseparables. No es pot ser catòlic en tot excepte allò que afecta la butxaca.
Prioritat nacional o opció preferencial pels pobres?
El Magisteri recent ha insistit en el fet que la justícia social exigeix una mirada el punt de partida de la qual siguin els últims. Sant Joan Pau II va parlar d'una opció preferencial pels pobres [106] que ha de marcar les decisions personals i socials, mentre el Papa Francesc va denunciar una «cultura del "descart"» [107] que provoca cada vegada més noves formes d'exclusió. En aquesta perspectiva, la justícia social exigeix mirar les persones i els pobles començant pels que són més vulnerables: els pobres, els migrants, els refugiats, els desplaçats interns, les víctimes de la violència, les persones que viuen en perifèries urbanes o existencials.
Magnifica Humanitas. Lleó XIV.
No nego que veig amb certa perplexitat el canvi demogràfic, cultural i religiós causat per la immigració. Tinc preguntes sobre la viabilitat del contracte social en aquestes noves condicions i no tinc respostes clares. La dreta i la dreta extrema aprofiten aquest neguit legítim per tenir victòries a curt termini a costa de crear una profunda divisió a llarg termini. Al mateix temps, l'esquerra peca sovint de naïf. Però davant tantes preguntes sense resposta, de tantes inquietuds, hem de saber que si comencem pensant en els pobres, construirem un món millor, malgrat no sigui el món que imaginàvem. Res és mai com imaginàvem.
En aquest episodi de Radio War Nerd, la professora de dret internacional Maryam Jamshidi comenta els aspectes legals de la guerra contra l'Iran i la regulació de l'estret d'Ormuz.
El més interessant del programa és la reflexió que fa a partir de l'instant 1:01:10 sobre el fet que en aquesta guerra l'Iran està lluitant per defensar els drets dels països del Sud Global en el marc del dret internacional i són precisament els països occidentals, amb alguna noble excepció, els que afavoreixen la llei de la selva. Que trist que la Unió Europea estigui al costat de la barbàrie i que els suposats bàrbars barbuts estiguin del costat del dret.
p.s. Aquí parlo de dret internacional, no de dret interior.
Aquest australià m'ha fet riure molt avui. Ens cal humor amb els temps que corren.
Ho hem de tenir clar. Els models de llenguatge no ens faran descobrir res nou. Però ens ajudaran a refregir informació. Fer un tríptic d'un projecte que tinc molt ben documentat, fer l'informe de despeses, fer una presentació sobre un projecte a partir del meu zettelkasten i la documentació del projecte, ... Tot això ho fa fantàsticament bé. Ni tant, ni tant poc.
Automatització de les ordres de servei
Quan anem de viatge amb la feina, hem de fer un document previ, per autoritzar el viatge, i un document posterior, per a justificar el viatge. Després d'anys de fer aquests documents, em generen malsons. Són un gra aquí on seus.
Avui Antigravity m'ha convertit les plantilles de Word a html i ha fet un script en Python per completar els documents. Li he escrit unes instruccions per tal que cerqui tota la informació al meu zettelkasten (howm) i que faci els formularis automàticament. Ha funcionat bé. Té accés a totes les meves notes, on hi ha la info de les decisions sobre els viatges, dates, etc. També tindrà accés als justificants dels bitllets, etc.
M'encanta automatitzar les tasques merdoses.
És possible que hagi mostrat, de vegades, un cert entusiasme comentant les resistència iraniana i d'Hesbol·là davant la pressió imperial, els uns, i colonial, els altres. Però també cal dir que ningú no en sortirà ben parat d'aquesta: ni Hesbol·là, ni l'Iran, ni Israel, ni els EUA. És com si la gangrena s'anés contagiant, de la mateixa manera que la gangrena ha afectat tant a Rússia com a Ucraïna.
IA efectiva en local
A la feina, estem en procés de comprar nous portàtils. Segons Gemini, podría treballar en local de manera bastant efectiva, amb els models de la família Gemma, amb algun orquestrador tipus OpenCode o Claude Code. Diu que tot anirà molt bé. L'únic preu a pagar, comparat amb Gemini, és la finestra de context. Però està molt bé això de poder treballar en local! Sembla que el futur de la IA és treballar en local, per a la majoria d'usuaris o per a tasques petites, i remotament per a tasques intensives o grans usuaris. Suposo que a partir d'ara podré fer el 80% de la feina en local i el 20% remotament. Si mantinc la subscripció que tinc de Google AI Pro (la de 20 €) aniré sobrat. Podré augmentar molt les tasques que faig amb IA.
Afegir automàticament els subratllats del Kindle al meu zettelkasten
En cinc minuts, Antigravity m'ha fet un script d'importació dels subratllats i notes del Kindle. :-) Ara els tinc al meu zettelkasten (el howm). He importat tots els subratllats des de 2011. Fantàstic. Això, unit a la cerca semàntica que fa temps que vaig fer, em permetrà trobar ràpidament notes associades.
Mirant com quedaven, he vist aquesta cita de Maquiavel:
los príncipes deben delegar en otros las tareas odiosas, y ejecutar ellos mismos las agradables
Hi estic d'acord! Llàstima que no sigui príncep! ;-)
Fins quan la IA serà subvencionada?
I noted that my own token usage comes to about $1,000/month against each of Anthropic and OpenAI - which currently costs me just $100 per provider thanks to their generous subsidized plans for individual subscribers - plans that are no longer available to larger companies like Uber.
La qüestió és durant quant de temps les empreses d'IA seran tan generoses amb els usuaris individuals. Pels usuaris corporatius, aquesta opció està desapareixent (se'ls cobra per token segons els preus de l'API).
Espero que duri, perquè la meva productivitat es veuria greument afectada.
Com és que no s'ha disparat més el preu del petroli des que va començar la crisi d'Ormuz? Hi ha tres factors:
-
S'estan emprant les reserves com a coixí per esmorteir el cop. Això és limitat.
-
Ha disminuït la demanda. Els països més febles i menys preparats estan comprant menys petroli, amb un greu impacte en les seves economies. D'alguna manera, s'estan sacrificant per nosaltres.
-
D'altres productors, com els EUA, estan augmentant producció.
Veurem com evoluciona la cosa quan s'acabi el coixí de les reserves. Aquest estiu ho sabrem.
Els gats són bons mestres zen. Es passen el dia tranquils (excepte quan es posen en mode de caça) observant amb tot detall tot el que es mou. Atenció màxima, relaxament màxim.
S'ha passat de la ratlla
Si el PSOE actúa como agente autónomo en la segunda guerra fría, puede sufrir graves percances. Ahí los tenemos. El pasado jueves, el embajador de Estados Unidos en España, Benjamín León, dictó su primera conferencia en Madrid. Se lamentó de que Sánchez aún ni lo haya recibido y afirmó que España está realizando transacciones comerciales con China que son peligrosas para la seguridad de Occidente. Se refirió especialmente a la empresa tecnológica Huawei. Más claro, el agua.
Como reverberación de lo ocurrido en España, acaba de producirse una redada policial contra cuadros del Partido Socialista portugués acusados de corrupción. En 1976, cuando la estabilidad de Portugal dependía vitalmente del PS de Mario Soares, esa redada no se habría producido. ¿Están dejando de ser funcionales los partidos socialistas europeos a las nuevas necesidades del sistema? Si es así, pueden caer como pajaritos.
Això ho diu l'Enric Juliana a La Vanguardia, no és cap conspiranoic.
La conclusió és simple. Estar al poder comporta un cert grau de corrupció. Tots són corruptes d'alguna manera, tots tenen lampistes arreglant coses a la fosca de la sala de màquines.
La qüestió clau és quan aquestes activitats a l'ombra sorgeixen a la llum. Pot ser per excés d'ambició o manca de seguretat operativa de la trama, pot ser mala sort, o pot ser que algú doni les pistes adequades a la justícia.
En el cas del PSOE, part de les pistes venen dels EUA, després que en Sánchez es posés en pla sobirà i fes un parell de lletjos a l'Imperi. L'Imperi no perdona.
En Juliana avala aquesta teoria, diu que cauran com a ocellets. Hi deu haver reunions a l'ambaixada americana a Madrid, amb gent del PP i de Vox.
Si es confirma la corrupció del PSOE, no hi haurà defensa possible. Però estigueu segurs que algú vol que el PP sigui a la Moncloa con Vox. Tots sabem que no serviran ni a l'interès nacional, ni a la sobirania espanyola, malgrat vagin sempre amb la polsera roja i groga.
Això és el que té ser una província perifèrica (perifèrica de Washington, Berlín i Brussel·les) d'un Imperi: no decideixes la teva política econòmica, ni monetària, ni industrial. I si et surts de la línia, ets corregit.
Així doncs, la feina del governant és decidir com moure's entre els interessos de l'imperi, els de les elits i, si hi sobra temps, del bé comú.
Un exemple: se'ns va permetre construir l'estat del benestar perquè l'Imperi havia de frenar el comunisme a Europa. De manera semblant, el ciutadà mitjà de la RDA vivia millor que el ciutadà soviètic mitjà (calia evitar que els satèl·lits soviètics es fessin capitalistes). Però ara que ja no hi ha amenaça socialista, hem de degradar el sistema del benestar per finançar l'imperi a través de compres d'armes que segurament no necessitem. És una lògica colonial ben simple i en Trump la fa visible.
En aquestes condicions, votar és un acte de fe, més que un exercici democràtic real.