Your rainforest mind, de Paula Prober, un llibre que no val res
Avui he llegit el 25% del llibre "Your Rainforest Mind: A Guide to the Well-Being of Gifted Adults and Youth", de Paula Prober, i n'he fullejat la resta. No val res. És el típic llibre d'autoajuda que es pot resumir en un articlet de bons consells construit amb els resums finals de cada capítol.
El llibre introdueix un nou concepte, perquè si no inventes una nova etiqueta no ets ningú: the rainforest mind, que ve a ser, la ment d'una persona amb altes capacitats, PAS i/o un cert autisme. Una nova etiqueta que afegeix complexitat en un món on ja és difícil classificar a les persones, perquè no hi ha mesures vertaderament objectives.
Jo he arribat a la conclusió de que cal anar molt ne compte amb aquestes diagnosis que van més enllà dels trastorns clàssics que es diagnostiquen quan hi ha vertaders problemes psiquiàtrics. Ja és prou difícil diagnosticar vertaders trastorns que afecten estructuralment la vida de les persones, com per anar afegint capes i capes de noves diagnosis (RFM, PAS, ...).
Tot i això, també és cert que aquestes etiquetes poden servir a moltes persones per anar donant sentit a la seva vida. Per exemple, la Bea Sánchez sol dir que la majoria de persones que s'identifiquen com a PAS acaben amb diagnosis d'autisme. Al final, un és autista si està dues sigmes més enllà de la mitjana de la població en un cert test, les persones PAS són les que estan, per exemple, més enllà d'una sigma. Però d'aquestes persones les úniques que van donant voltes i voltes al tema són les que tenen problemes reals, que són les autistes i necessiten suport. Per això, el PAS acaba essent la porta d'entrada a l'autisme i ajuda a assumir aquesta nova realitat. Jo vaig passar per aquesta fase.
A part d'això el llibre desborda de pseudociència budista-energètica, per dir-ho d'alguna manera, tan comuna a Oregón, on viu l'autora del llibre. Vaig començar el llibre perquè el recomanava la Bea Sánchez i perquè parla de les sobreecitabilitats de Drabowsky (al final només en un parell de paràgrafs, més curt hauria estat anar a la Viquipèdia), un tema que em pica la curiositat, però sobre el qual encara no en sé gens i no tinc clar si és científicament sòlid (segurament no ho és).